.
Monogràfica sobre
AGUSTIN CENTELLES
La Plataforma Salvem El Cabanyal és
un moviment cívic que naix el 1998 com a contestació
al projecte de l’Ajuntament de València de prolongar
l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar.
El Cabanyal és un antic poble mariner pròxim a la
ciutat de València, a la qual va ser annexionat el 1897.
La seua estructura reprodueix la trama original de llargs carrers
paral·lels a la mar, i fins i tot els actuals habitatges
es corresponen amb les dimensions de les barraques primitives.
Les barraques (cabanyes), que donaren nom al poble, han estat
substituïdes des de finals del segle XIX per modestes cases,
encara conservades, d’un modernisme popular peculiar. Això
fa de El Cabanyal un dels exemples millor conservats de barri
pescador mediterrani. Per aquestes característiques la
Generalitat Valenciana el va declarar Bé d’Interès
Cultural l’any 1993.
L’any 1998, l’Ajuntament de València proposà
un Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de El Cabanyal que
incloïa la prolongació de l’Avinguda de Blasco
Ibáñez fins a la mar. El Pla suposava la partició
perpendicular del barri per la meitat i la destrucció de
1.651 habitatges. En definitiva, la desaparició del barri
com a unitat urbanística, arquitectònica i social.
La Plataforma Salvem El Cabanyal es va constituir el 1998 per
a la defensa dels propietaris afectats per l’amenaça
de destrucció de les seues cases; destrucció no
justificada per cap interès social superior, sinó
assentada en objectius especulatius. No va ser, però, la
defensa legítima d’una propietat privada l’únic
que mogué des del principi els membres de la Plataforma.
Un dels objectius de la Plataforma Salvem El Cabanyal ha estat
reclamar la conservació i restauració del que va
ser el barri mariner de València. No acceptem un progrés,
paraula amb què s’intenta justificar l’Administració,
basat en la destrucció; un progrés des d’un
punt zero que ens portaria a un futur d’individualisme. Pel
contrari, defensem un progrés que té el seu suport
en el passat, com a patrimoni comú de tot un poble. El
passat, lluny d’estèrils nostàlgies, és
allò que compartim amb els nostres pares, amb els nostres
fills, amb els nostres veïns. Allò que ens fa uns.
Allò que ens fa poble.
Des de 1998, la Plataforma Salvem El Cabanyal ha portat endavant
una sèrie d’iniciatives dirigides a la informació
i la difusió de l’estat del barri. Ha organitzat conferències,
taules redones, manifestacions ciutadanes i, fins i tot, una vaga
de fam per a aconseguir un debat públic amb l’administració
municipal. Com a conseqüència d’aquestes activitats,
nombroses personalitats i institucions de l’àmbit
intel·lectual, jurídic i tècnic han recolzat
les nostres propostes.
Malgrat aquestes accions, el 25 de maig de 2001, l’Ajuntament
de València aprovà definitivament la realització
del Pla amb els vots del Partit Popular, que ostenta la majoria
absoluta del consistori, i el vot en contra de tots els partits
de l’oposició. Front a aquesta decisió municipal
la Plataforma presentà un procediment contenciós-administratiu
per tal que es declarara il·legal la prolongació
de l’avinguda Blasco Ibáñez. En el moment d’escriure
aquestes pàgines (abril de 2004) l’execució
del Pla es troba en suspensió cautelar, ratificada pel
Tribunal Suprem, a l’espera de la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Una de les activitats divulgadores de la Plataforma ha estat la
celebració de les jornades anuals de Portes Obertes que
es realitzen ininterrompudament des de 1998. Durant unes setmanes,
les cases de El Cabanyal es converteixen en improvisades sales
d’exposició on s’instal·len diverses col·leccions
d’arts plàstiques. La mostra, amb la col·laboració
desinteressada dels artistes, serveix d’invitació
perquè els ciutadans de València o de qualsevol
lloc, passegen pel barri, entren en les seues cases i puguen jutjar
per ells mateixos l'estat de la qüestió. Gràcies
a les jornades de Portes Obertes, molta gent ha pogut conèixer
El Cabanyal.
Enguany celebrem la 7a edició de Cabanyal Portes Obertes.
De les sis anteriors, tres (1998, 1999 i 2001) han estat dedicades
a mostres col·lectives d’artistes contemporanis, amb
més de 800 artistes participants, des d’estudiants
universitaris fins a artistes consagrats internacionalment. L’edició
de 2000 va estar dedicada de manera monogràfica a una exposició
antològica de Josep Renau. L’any 2002 es va muntar
un museu sobre etnologia de El Cabanyal i una mirada sobre les
anteriors edicions de Portes Obertes. Per fi, la passada edició
de 2003 es va dedicar al teatre i a la gastronomia marinera.
Portes Obertes 2004 està dedicada a l’obra del fotògraf
Agustí Centelles. Centelles, nascut al Grau de València
en 1909, fou un dels grans pioners del fotoperiodisme a l’estat
espanyol. Les seues instantànies de la guerra civil espanyola
donaren la volta al món durant el conflicte. Després,
quaranta anys de silenci intentaren fer oblidar la seua figura.
En 1976 Centelles recuperà els seus negatius i inicià
una segona vida professional on es pogué reconèixer
la magnitud d’una obra que es col·loca al nivell de
les més importants de l’època. A banda de les
seues enormes qualitats com a fotògraf, el gran mèrit
de Centelles és el d’haver volgut conservar la memòria
d’uns fets històrics que els seus ulls van saber mirar
amb horror, però també amb una innegable tendresa
envers els seus protagonistes. Uns fets que no es poden, ni es
deuen oblidar.
La gent de El Cabanyal, que tampoc no volem oblidar allò
que fórem un dia, obrim les nostres portes a un artista
i una obra fonamentals.
L’exposició que conforma la 7a Edició de Cabanyal
Portes Obertes és la mostra fotogràfica de Centelles
més àmplia presentada fins el moment. Consta de
més de 270 obres, dividides en diverses sèries.
El total de l’obra exposada es reprodueix en aquest catàleg.
Per a acabar aquesta presentació, volem agrair la participació
de tots aquells que, de manera desinteressada, han col·laborat
en dur a terme la present edició de Cabanyal Portes Obertes.
Entre tots ells, cal destacar Josep Vicent Monzó, que,
des del primer moment, ens ha donat no sols els seus amplíssims
coneixements, sinó també el seu treball constant.
I, no cal dir-ho, el nostre agraïment més sincer als
germans Sergi i Octavi Centelles, fills de l’artista i dipositaris
del seu llegat, que no han dubtat en cap instant a posar generosament
i solidària una obra tan important a la nostra disposició.
Plataforma Salvem El Cabanyal
maig de 2004