TSJM rebutja una petició de l'Ajuntament de València per creure que pretén "impugnar" l'ordre d'espoliació

2012-01-19Publicat per: Europa Press
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat una demanda d'execució de sentència presentada per l'Ajuntament de València perquè considera que el que pretenia realment el consistori era "impugnar" l'ordre dictada pel Ministeri de Cultura que va declarat espoliació el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (Pepri) del barri valencià del Cabanyal i va suspendre els enderrocs.

L'Ajuntament de València va presentar el mes de febrer passat del 2010 davant del TSJM un escrit promovent una demanda d'incident d'execució de la sentència de 27 de setembre del 2004 que estimava parcialment el recurs interposat per la plataforma Salvem el Cabanyal i anul·lava, en conseqüència, una resolució de 2001 de la Direcció General de Belles Arts que avalava les actuacions del Pepri i, a més, ordenava retrotraure el procés a un moment anterior perquè l'executiu central, després de sentir a la Comunitat Valenciana, motivés la seua decisió.

Després, el Ministeri de Cultura va procedir el 2010, en compliment d'aquella sentència, a emetre una ordre que considerava espoliació el pla urbanístic previst al Cabanyal, obligava a l'Ajuntament a suspendre'l fins que assegurara la protecció del patrimoni històric i requeria a la Generalitat a la suspensió immediata de totes les actuacions administratives relacionades amb el Pepri.

Ara, en el nou sentència del TSJM del 12 de gener --que ha difós este dijous Salvem el Cabanyal i ha consultat Europa Press-- el tribunal madrileny dóna per executada aquella sentència pel que rebutja els arguments exposats en el seu escrit per l'Ajuntament que dirigix Rita Barberá, que va al·legar, entre d'altres qüestions, que no existix tutela superior de l'Estat en el que respecta al patrimoni del Cabanyal i, consegüentment, al Pepri.

Així, en primer lloc, la secció sisena de la sala del contenciós administratiu del TSJM manté que "no es pot pretendre alguna cosa més enllà del que diu la sentència, que és el que intenta l'Ajuntament de València en este concret suposat, en no estar d'acord amb el pronunciament de l'Ordre del (Ministeri) de Cultura sobre la seua declaració de l'existència d'un acte d'espoliació, pretén impugnar ací i ara en fase d'execució la referida ordre".

"Però en ordenar-se tan sols en la sentència la retroacció i la motivació de l'expedient del Pepri per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals, no es pot seguir tractant també com a execució l'examen del contingut de l'ordre, que haurà de ser impugnada per un procés administratiu o judicial independent si l'Ajuntament de València entén que s'ha excedit de les seues estrictes obligacions de motivació". "No podem sinó concloure que les pretensions de l'Ajuntament desborden l'objecte del curs processal d'execució", assenyala la sala.

Alhora, apunta com "motiu summament rellevant per rebutjar la demanda de l'Ajuntament", que la pròpia corporació local ha interposat també contra l'ordre --"i de manera independent i formalment correcta"-- un recurs contenciós administratiu davant de la sala corresponent de l'Audiència Nacional per la qual cosa el consistori "podria incórrer en un anar contra els seus propis actes".

Alhora, el TSJM recalca que "no podria entrar a examinar, tot i que siga en tràmit d'execució de sentència, la legalitat o no d'una ordre doncs el seu coneixement es troba atribuït a l'Audiència Nacional".

El tribunal realitza alhora una altra "precisió" a l'Ajuntament, al qual recorda que l'ordre ministerial de l'execució "no es pronuncia sobre l'adequació del Pepri a la legislació valenciana en matèria de protecció del patrimoni històric, ni de bon tros a la normativa urbanística, sinó sobre l'exercici d'una competència constitucionalment atribuïda a l'Administració de l'Estat".

Seguidament, fa notar que és "evident que no es pot convertir este incident d'execució de sentència en una nova instància processal com sembla pretendre l'Ajuntament de València".

INFORMES DESFAVORABLES AL PEPRI

Per l'altres, el tribunal recorda que, arran de la sentència, s'han recollit nombrosos informes sobre el pla i, tot i que els provinents de l'Ajuntament i de la junta de govern dels Col·legis Territorials d'Arquitectes de València són desvirtuadors de l'espoliació, la majoria --entre els quals cita els aportats per la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni, Reial Acadèmia d'Història, Col·legi d'Arquitectes d'Espanya o Museu González Martí, entre d'altres-- "donen suport al de manera rotunda els amplis i exhaustius informes desfavorables a l'execució del Pepri".

En este sentit, considera que estos estudis "conformen amb caràcter suficient i amb independència de les seues conclusions que no agraden a l'Ajuntament una base suficient per entendre completa la sentència en la seua totalitat, doncs sol exigia una audiència de la Comunitat Valenciana i una motivació adequada".

Per esta raó, el TSJM conclou la seua sentència --contra el que cabia recurs de reposició en cinc dies-- que la sentència està executada en la seua integritat, sense perjudici que es puga impugnar en via jurisdiccional independent l'ordre del Ministeri de Cultura.

REACCIÓ DE SALVEM

Després de conèixer el contingut d'esta sentència, Salvem el Cabanyal ha mostrat la seua satisfacció pel que qualifica de "nou reconeixement judicial al treball que realitza la Plataforma" que "reafirma la validesa i el rigor de l'Ordre del Ministeri de Cultura en la qual es declarava que el Pla del Cabanyal produïx espoliació".

Salvem El Cabanyal fa "una crida al consens social i que l'administració local convoque una reunió a totes les parts interessades en el desenvolupament del barri i de la ciutat de València per a replantejar una vegada per totes el futur de la zona".

"Sabem --prosseguïxen les mateixes fonts en un comunicat-- que amb el futur del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l'única manera de trobar una ràpida solució és que l'Administració Municipal compti amb els veïns, amb els partits polítics a l'Ajuntament, altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València".

"La fallida de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè esta crea llocs de treball de manera immediata i moviment econòmic, al contrari que l'expropiació, que li costa diners a l'Ajuntament i endarrerix la solució", conclouen.