Una alternativa per al Cabanyal

2010-04-19Publicat per: L'Informatiu
Al llarg d’esta setmana el programa Thalassa de Canal 33 emet el reportatge Els batecs del Cabanyal, que ofereix el testimoni de diversos veïns que no es resignen a perdre la casa, la dignitat ni la memòria d’un lloc tan especial com el seu. Especialment il·lustrativa (es pot veure ací) és la intervenció de Marià Ferrer, qui recorda les paraules de Carles I en contemplar la catedral construïda al segle XVI dins de la mesquita de Còrdova: “habéis destruido lo que era único en el mundo, y habéis puesto en su lugar lo que se puede ver en todas partes”. Segurament es tracta d’un documental tan tendenciós –que només mostra punts favorables a la seua pròpia postura– com el que va oferir Dossiers a Canal 9 fa uns mesos, completament partidari de la prolongació de Blasco Ibáñez. El primer, però, no enganya ningú, és un programa destinat a promoure l’estima per les formes de vida lligades a la mar, mentre que el segon s’autodefineix com l’estendard informatiu de la Televisió Valenciana gràcies als seus “treballs periodístics rigorosos”. Sense comentaris.

Siga com siga, Els batecs del Cabanyal se suma a molts altres reportatges que estan apareixent als mitjans estatals, com ara les Històries del Cabanyal que es van incloure ahir en el Dominical repartit amb els diaris del Grup Zeta. Tots ells donen veu a persones que les nostres autoritats s’entesten a qualificar com a violents antisistema: jubilats, hostalers, catedràtics, editors, mestres, pescaters, simples ciutadans... En qualsevol cas, és evident que la qüestió només es resoldrà a favor de la rehabilitació sense destrucció si hi ha un canvi electoral al barri i a la ciutat. En eixe sentit, resulten una mica desesperançadores les declaracions de la portaveu de Salvem el Cabanyal al mateix documental: “fins a 3 anys pot tardar el Constitucional en dictaminar... el dia després de la sentència, si se dictamina favorable a la plataforma, al Cabanyal i per la preservació, la nostra lluita ha de continuar fins a la seua rehabilitació”. Però de poc servirà eixa lluita final si la qüestió s’ajorna 3 anys més. Els veïns volen solucions i les volen ara.

Com vaig explicar, llevant Ciutat Vella, els Poblats Marítims són el districte amb més abstenció de València, probablement perquè molts d’eixos votants potencials no estan d’acord amb les actuacions del govern municipal però tampoc troben cap projecte consistent entre els partits de l’oposició. Per això, cal presentar urgentment un pla de rehabilitació per al Cabanyal. No sembla l’hora de romandre a l’espera ni menys encara de traure uns miserables rèdits polítics entre l’esquerra (i ho dic per l’article de l’altre dia de Sergi Tarín, obcecat a elevar als altars a Mònica Oltra, de qui supose que no dirà –ja que no és així– que està en contra del tren Gandia-Dénia perquè no va assistir a la manifestació del passat 30 de gener, o que és una retrògrada perquè ofrena flors a la mare de Déu, seguint una tradició encetada per monges franquistes). És l’hora d’anar tots a una i actuar amb intel·ligència. Si el Ministeri de Cultura, el PSOE, Esquerra Unida, Bloc i Iniciativa volen guanyar-se de veritat el suport de molts cabanyalers i valencians, és necessari que demostren que hi ha una alternativa creïble, que consistirà en fer tal cosa i tal cosa, que costarà tant i tant, i que els diners es trauran d’ací i d’ací. Tan “senzill”, teòricament, com això.