El Cabanyal: tema ajornat al cVC

2011-09-06Publicat per: Levante
El conflicte al voltant del Cabanyal ha produït una fractura social que ve durant ja molt de temps, més de dotze anys, i que, a hores d'ara, sembla sense vies de solució. En altres àmbits, per a casos com aquest es ve recomanant la utilització de mediacions, de formes deliberatives, per tal de superar l´estancament o paralització que es crea entre postures oposades.

Els desacords, o bé es resolen per la via autoritària, o, pel contrari, calen vies obertes d'estudi i diàleg entre totes les parts implicades. Es considera, com en qualsevol conflicte o disputa, que pot haver discussió, acords parcials. Així, a l'hora de planificar, les autoritats locals es troben davant de postures enfrontades; aleshores es poden trobar mecanismes i opcions equilibrades abans de prendre decisions (John Stewart. De la innovació democràtica a la democràcia deliberativa).

Doncs bé, així pensaven alguns, quan de nou suscitàrem que el Consell Valencià de Cultura tractés el tema del Cabanyal. Teníem el precedent negatiu del primer intent d´informe, el qual s'en va anar al calaix al 1999, tot i esperant que el Govern valencià ens fera la petició formal. Aquesta vegada, però, es va acordar obrir un període de consultes, citant a les parts implicades per tal de conèixer de prop les seus postures, i, així sobre la base de tal coneixement, veure què es podia fer. Durant l´any 2010 passarien per la seu del CVC entitats ciutadanes, tècnics, grups municipals, restant-ne damunt la taula, com es veu a les actes corresponents, les postures i alternatives al PREPI de la Prolongació de l'Avinguda de Blasco Ibañez. A més a més, del problema més gros, que seria dels enderrocament i la penetració fins el mar, puguèrem escoltar altres coses, com es el cas de la Llonja, el de les bosses de marginalitat existents, de la seguretat i degradació del Bulevard de Sant Pere, del desig d'eixir al mar, de les llicències per rehabilitar, etc... Constatem com hi havia postures, matisades, entre el si inapel·lable del Senyor regidor de València Alfonso Grau, al «no» d´altres.

Fins i tot escoltàrem a antics partidaris del «no» que per pragmatisme s'inclinaven a acceptar la pressió municipal. Al final de les audiències, tractàrem de comentar i veure què es podia fer en eixe sentit. A partir d'eixe moment el tema va anar ajornant-ne, unes vegades sense explicació, i altres amb ocasió de les passades eleccions autonòmiques i municipals. Formalment el nostre president, davant de la insistència d´alguns membres, va manifestar que la Comissió de Govern de l´institució elaboraria una proposta.

Cal dir, però, que, segons consta acta, el vicepresident del CVC, el Senyor Ramón De Soto, va indicar que el futur informe de la institució no podia «consistir en una condemna de qualsevol de les dues opcions en litigi sinó en una crida a la busca de solucions consensuades i en una declaració sobre els valors en joc». Ens podem interrogar si aquestes paraules del Sr. De Soto es concretaran. Seria un pas cap la mediació, en la perspectiva de solucionar el conflicte, i justificaria la feina aturada, i, tal volta, la raó d'existir del mateix CVC.