L'ALCALDESSA VA QUEDAR EN EVIDÈNCIA EN TRACTAR DE RIDICULITZAR CALABUIG

Barberá prefereix negar l'evidència a reconéixer la sentència del Suprem

2011-07-12Publicat per: L'Informatiu

Ni penediment, ni rectificació. L'alcaldessa de València va eixir ahir davant els mitjans en principi per a valorar la derrota del seu recurs al Suprem per la decisió del Ministeri de Cultura de paralitzar el seu pla d'enderrocament del Cabanyal. Però en lloc de fer-ho, va negar l'evidència de la sentència i va deixar els ciutadans i veïns que desitgen que s'arregle el barri, com fins ara, víctimes de la seua tossudesa. Per a Barberá solament hi ha dos camins: o demolició o degradació.
Quatre dies va tardar l'alcaldessa a reaccionar personalment a la sentència del tribunal Suprem que paralitza, a l'espera de la definitiva del Constitucional, el seu pla d'enderrocament de bona part del barri del Cabanyal. La sentència és clara, però Barberá, igual que el vicealcalde Alfonso Grau dies arrere, preferia fer malabarismes semàntics per a reinventar el seu significat. "Qualsevol afirmació que el Suprem ratifica la decisió del Ministeri de suspendre el PEPRI és radicalment falsa i manipuladora, i també que s'haja desestimat el recurs de l'Ajuntament contra la suspensió del PEPRI, que encara es tramita a l'Audiència Nacional", afirmava, però això no canvia que la sentència ha negat la suspensió cautelar de l'ordre ministerial i impedeix a l'Ajuntament engelar les excavadores.

Tota la situació, no obstant açò, en lloc de convidar l'alcaldessa a la reflexió sobre la conveniència o no de l'espoli del barri que vol posar en pràctica (com li recomanava el dia anterior la ministra González Sinde, quan l'animava a "repensar el seu model de ciutat"), semblava ahir animar-la a l'insult i l'agressivitat. "Cal vore com ha deixat [Sinde] als peus dels cavalls el portaveu Joan Calabuig, amb qui efectivament havíem parlat la possibilitat de cercar punts d'acord en allò que no era BIC i que estava dins d'una actuació absolutament legal [sic] de l'Ajuntament", assegurava l'alcaldessa tractant d'arrossegar amb ella el portaveu municipal socialista.

Calabuig es distanciava amb facilitat de la seua actitud agressiva assenyalant l'obvi, que l'important és deixar d'insistir en els espais de confrontació i que si el Cabanyal està com està, és perquè l'Ajuntament el va abandonar dues dècades abans que arribara la ministra al poder

Però este eixia airós de la "floreta" de Barberá i es distanciava amb facilitat de la seua actitud agressiva assenyalant l'obvi, que l'important és deixar d'insistir en els espais de confrontació i que si el Cabanyal està com està, és perquè l'Ajuntament el va abandonar dues dècades abans que arribara la ministra al poder. En esta línia, Calabuig insistia a “deixar els assumptes que ens separen, com la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, perquè és un tema secundari per al qual tenim temps d'aconseguir acords”, encara que l'alcaldessa segurament farà el sord.

El portaveu de Compromís, Joan Ribó, demanava al seu torn a l'alcaldessa que abandone "el to crispat, prepotent i perdonavides" en parlar del Cabanyal, mentre que des del grup municipal d'Esquerra Unida, Amadeu Sanchis responia a una altra de les mentides argumentades aquest matí per Barberá, en assegurar que el seu govern ha vetlat especialment pel patrimoni de la ciutat. “Si observem la situació de nombrosos edificis, així com de centres històrics, es pot observar com a nostra ciutat continua sent molt deficitària quant a inversió pública de rehabilitació i recuperació d'edificis”, apuntava amb encert el portaveu d'EUPV.

No obstant açò, l'aportació més nova del dia arribava des de fora del ple. I és que era el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà, qui introduïa la idea que "el Ministeri no té ja cap excusa per no invertir en la rehabilitació i la dinamització del barri, que durant massa temps ha patit l'assetjament d'un consistori obsessionat amb la destrucció d'una de les zones històriques més emblemàtiques de la ciutat". I és que el motiu pel qual els socialistes no han aprofitat encara eixa via que els permet la legalitat per a mostrar en el barri com actuarien en la resta de la ciutat continua sent, a dia de hui, un misteri per a molts.