Unes càrregues sense conseqüències

2011-06-15Publicat per: L'Informatiu
Els fets van succeir fa ara un any i dos mesos, però les imatges de les brutals càrregues policials sobre els manifestants (i també la premsa) que pacíficament protegien de l'enderrocament alguns immobles en El Cabanyal encara romanen en la memòria d'aquells que les van vore llavors en directe o en televisió. Ahir el judici per una denúncia ciutadana per l'actuació policial coincidia amb una sentència que donava altres denúncies per faltes per prescrites, i tot feia preveure que ningú assumirà ni la responsabilitat ni les conseqüències d'aquells vergonyosos successos.
Van ser uns fets vergonyosos i que van posar València —esta vegada sí— en els informatius de mig món. Per dos dies, el 6 i el 8 d'abril de 2010, desenes de veïns i ciutadans que havien acudit a El Cabanyal per a evitar els enderrocaments de dos immobles fent complir una ordre ministerial que suposadament impediria l'espoli del barri, van ser agredits pels cossos de la Policia Local i Nacional. En la segona jornada, fins i tot els periodistes no van poder esquivar els colps, potser per haver documentat les agressions produïdes en la primera.

I ahir, en una estranya coincidència del destí, dues causes relatives a estos successos coincidien en el plànol de l'actualitat. D'una banda, tenia lloc la vista per la denúncia presentada pel portaveu de Salvem El Cabanyal, Faustino Villora, contra el coordinador de la Unitat d'Intervenció de la Policia Nacional a València i un agent de la Policia Local, als quals acusava d'una falta de lesions i de danys per les ferides que va patir el dijous 8 d'abril.

Curiosament, el Ministeri Fiscal se sumava a la teoria dels responsables sense responsabilitats que argumentava la defensa i demanava per als agents la lliure absolució per no haver tingut "una participació directa" en els fets

D'altra banda, es coneixia la prescripció de la causa en la qual es barrejaven els successos del dimarts 6 d'abril, tant el delicte de faltes que se li imputava a la diputada autonòmica de Compromís Mónica Oltra, denunciada per l'Ajuntament i la Policia Local per desobediència a l'autoritat, com les denúncies emeses per la coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, contra les forces de seguretat. Totes, ficades en un mateix sac per estar relacionades amb un mateix fet, es declaraven ja prescrites el passat mes de març i l'acte ho ratificava. La denúncia contra les polítiques no prosperava, però la deixadesa a l'hora d'afrontar la causa evitava també que es jutjara cap responsabilitat de les forces de seguretat pel succeït.

I la situació no semblava apuntar en un altre sentit en el judici de la denúncia ciutadana per les càrregues del dia 8. Villora denunciava estos dos agents per les lesions patides durant la càrrega, encara que cap d'ells fóra un dels que el van agredir. Açò es deu al fet que, segons va assenyalar el denunciant i altres testimonis, en el dia dels fets i en contra del que dicta la legislació espanyola, els agents uniformats que ho van fer no portaven visible el seu número d'identificació i es van negar a donar-li'l al ciutadà, emplaçant-lo als seus superiors. Estos sí es van identificar, però es van negar a identificar els seus subordinats, motiu pel qual la denúncia es va presentar contra ells.

No obstant açò, ahir, en una situació digna de ser qualificada kafkiana, la defensa bolcava tota la seua argumentació per a aconseguir l'absolució en el fet que els dos agents no van ser els que van colpejar el denunciant. Segons sembla, en un cos jeràrquic com el policial, els dos agents sí eren responsables dels seus subordinats per a ordenar-los i ocultar les seues identitats el matí dels fets, encara que ahir evitaven tenir cap responsabilitat sobre ells i el els fets ocorreguts.

Curiosament, el Ministeri Fiscal se sumava a la teoria dels responsables sense responsabilitats que argumentava la defensa i demanava per als agents la lliure absolució per no haver tingut "una participació directa" en els fets, encara que els recriminava "l'excés de violència" en una actuació que qualificava de "desproporcionada". L'acusació, òbviament, considera que encara que els dos processats no siguen els autors materials dels colps que va rebre el seu client, han de ser condemnats igualment per inducció.

Si el jutge adoptara la postura de la defensa i la fiscalia, tampoc estos responsables policials patirien cap conseqüència per unes càrregues que suposen un dels episodis més vergonyosos de la nostra història recent. En principi, i a l'espera de la sentència en esta causa, EUPV ja ha anunciat que recorrerà davant l'audiència provincial la prescripció de la seua denúncia. Si ningú paga pel succeït, el retrat de la democràcia valenciana sumarà nous i inconfusibles matisos.