EL DEFENSOR DEL POBLE DÓNA LA RAÓ ALS VEÏNS

Rita ofega el Cabanyal al mateix temps que culpa de l'asfíxia “l'esquerra radical”

2011-03-24Publicat per: L'Informatiu
Des que el Ministeri de Cultura va paralitzar l'espoli al Cabanyal, el consistori valencià ha représ amb més força la seua vella política de degradació del barri: ni atorgar llicències, ni permetre rehabilitacions, i al temps responsabilitzar Zapatero per la paràlisi de la zona.
Qualsevol diria que existeix una gran diferència entre el fet de demolir sis-cents habitatges per a construir una avinguda i el d'obrir un petit negoci o rehabilitar una finca. Per a l'Ajuntament de València no: o es duu a terme la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez o en el barri no es permet fer res que puga millorar-lo, ni encara que siga en un punt no afectat per la prolongació. Amb l'excusa que el Ministeri de Cultura va paralitzar el pla del consistori valencià, Rita Barberá va reprendre el seu mètode d'asfíxia i degradació, i des de llavors no concedeix cap llicència en el barri a ningú. El Defensor del Poble va dictaminar que una cosa gens té a veure amb l'altra, i que l'ordre ministerial no impedeix atorgar llicències a ciutadans, sempre que estes respecten la voluntat del Ministeri de protegir l'entorn, o el que és el mateix, cap llicència per a destruir habitatges.

Barberá, per la seua banda, fa oïdes sordes i responsabilitza als socialistes de la situació del Cabanyal. “El que no pot fer l'esquerra radical és paralitzar i després dir que no està paralitzat. Cal assumir-ne les responsabilitats”, insistia ahir: “Està paralitzat? Doncs està paralitzat”. L'estratègia tampoc deixa de ser electoralista: a la gent, enfadada perquè no es resolen les llicències que van demanar, se li diu que és culpa de Zapatero perquè ha boicotejat el pla de “rehabilitació” de l'Ajuntament, i al maig, si no saben sumar dos més dos, vots per a Rita.

El que sembla clar és que per a l'alcaldessa només hi ha dues opcions: o barri amb avinguda o barri cada vegada més marginal i mort

“Qui voldrà rehabilitar finques plenes d'ocupes, gitanos, equatorians, moros i romanesos? Qui voldrà obrir un negoci si ací ja els tenim tots començant per la droga i acabant per la droga? No hi ha gent normal, els que hi viuen es dediquen a robar o comprar el robat”. Les paraules pertanyen a Asunción Gallart, membre de la plataforma Sí volem, que dóna suport aferrissadament la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, i que no amaga la seua simpatia pel PPCV (sense anar més lluny, en el seu perfil en la xarxa social facebook l'única pàgina que segueixen és la del partit de dreta). Malgrat la diatriba i potser presa dels dubtes referents a l'acció empresa per l'equip de govern municipal, Gallart apuntava que no estava en contra que s'atorgara llicències a aquells ciutadans no afectats per l'eventual prolongació de l'avinguda, però "sempre que donen permisos també per a fer d'una vegada l'ampliació i es convertisca açò en un barri normal”. Per a Sí volem, el Cabanyal no recuperaria doncs la vida sense passar abans per la mort.

Vicente Gallart, vicepresident de l'Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar (sense cap relació amb Asunción i que es considera a si mateix una persona normal), apuntava en canvi que “l'actitud de l'ajuntament és una rabieta més, perquè no té cap sentit que suspenguen totes les llicències del barri”. L'associació de veïns, que va interposar la queixa davant el Defensor del Poble, valora positivament la seua resolució encara que no siga vinculant per a l'executiu municipal, perquè “ratifica l'actitud del Ministeri de Cultura i li diu a l'ajuntament que no li tire la culpa a tercers, que si no donen llicències és perquè no els dóna la gana”.

Segons Vicente Gallart, la política de degradació del barri no s'ha deixat mai de fer per part de l'equip de Rita Barberá. El que sembla clar és que per a l'alcaldessa només hi ha dues opcions: o barri amb avinguda o barri cada vegada més marginal i mort. Fins a convéncer a tots els veïns.