SALVEM EL CABANYAL VEU AMB BONS ULLS LA PROPOSTA DE DIÀLEG

Calabuig i els socialistes tracten d'eixir del bassal del Cabanyal sense fer un pas arrere

2010-11-30Publicat per: L'Informatiu
Les reaccions a les ambigües paraules del candidat socialista a l'alcaldia de València diumenge passat respecte al futur del barri mariner, van generar ahir reaccions de tot tipus. Fins a tres pesos pesats del PSPV, a més del propi Calabuig, es van sentir obligats a eixir a justificar i aclarir les seues declaracions.
"Jo no sóc un home de blancs i negres, i evidentment el problema de connexió del barri del Cabanyal en eixa part de la ciutat té un ventall quasi infinit de possibilitats per resoldre's", apuntava ahir al migdia Joan Calabuig a l'Informatiu, després que el dia anterior llançara, en un desdejuni informatiu, unes declaracions que semblaven deixar la porta oberta a la possibilitat que el grup socialista de la ciutat de València contemplara, entre altres opcions per al Cabanyal, la d'una possible prolongació.

"Són paraules que s'han malinterpretat" apuntava el propi candidat socialista a l'alcaldia, sense deixar d'assenyalar que, en algun cas —"un periòdic conservador que no vaig a citar"—, fins i tot de manera malintencionada. No obstant açò, com indicàvem ahir, les paraules es prestaven a la interpretació. Tant va ser així que fins a tres companys de files de Calabuig van eixir ahir a fer-ho d'alguna manera. "Calabuig no es referia a una prolongació sinó a una connexió respectuosa i consensuada" tractava de justificar-les a meitat de matí la portaveu del grup municipal socialista, Carmen Alborch; a la que tots els ulls miraven després de vore esquerdar-se la posició ferma que l’ex ministra ha defensat per al Cabanyal en els darrers anys arran de les paraules del nou candidat socialista.

Però, el suport més important que rebria ahir Joan Calabuig arribaria de la plataforma més activa enfront de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez que proposa Rita Barberá.

No obstant açò, Calabuig optava per no fer un pas arrere i no escatimava esforços a demostrar que no tenia gens de què retractar-se. "No és un tema de, o avinguda plantejada per l'ajuntament o res. És un assumpte que no s'ha de formular en estos termes. Jo el que propose és obrir un espai de discussió i negociació sobre el futur del barri, prendre mesures consensuades entre totes les administracions implicades, les principals forces polítiques i els representants més importants de l'activitat econòmica del barri, i a partir d'açò mirar a veure què podem fer".

La possibilitat de què el seu lideratge dels socialistes de la ciutat oferisca una imatge de certa indefinició, originada en este cas per l'obertura d'un debat que no existeix (com el de les possibles connexions que el barri, amb tres avingudes —Tarongers, Mediterrani i Juan Verdeguer—, no necessita), o per advocar pel diàleg en una matèria en la qual durant anys el seu partit ha mantingut una postura ferma per la conservació i la rehabilitació, és una cosa que a Calabuig no li genera cap inquietud. "Açò no em genera cap temor perquè no crec que hi haja cap indefinició, ni en este, ni en altres aspectes. En el cas del València CF, al principi es volia realitzar una maniobra especulativa sense pietat, però ara no és eixa la situació. Ara hem dialogat, hi ha hagut acords i el club ha adoptat una posició flexible. I, evidentment, el que nosaltres no podem ser, és el partit del no a tot. Evidentment, si hi ha gent que vol canviar les coses, que vol millorar, que vol fer les coses d'una manera més positiva i correcta per a l'interès general, ací estarem nosaltres. I el cas del Cabanyal n’és un bon exemple. Per a nosaltres l'interès dels ciutadans és el primer".

Salvem el Cabanyal, d'acord
Com apuntàvem, Alborch rectificava a Calabuig abans que ell incidira a obrir una taula en la qual caberen totes les possibilitats, però no era l'única veu que eixia a recolzar-li. El secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, preferia no banyar-se quan declarava que el projecte socialista "està ben clar" i "les discussions semàntiques" no li interessaven, encara que evitava determinar quin era eixe projecte clar. No obstant això, celebrava la línia proposada per Calabuig que, assenyalava, "té la responsabilitat de proposar consens i de sumar esforços". Per la seua banda, el Delegat del Govern, Ricardo Peralta, va assenyalar que les afirmacions del candidat a l'alcaldia "coincideixen amb el plantejament" del Govern central. I per si açò no fóra suficient per a embolicar encara més la polèmica, afegia que "la rehabilitació del Cabanyal pot contemplar una prolongació. El problema és si es fa respectant l'entramat i els valors que té el barri o es fa d'una manera que arrase amb una part significativa dels seus valors".

Però, el suport més important que rebria ahir Joan Calabuig arribaria de la plataforma més activa enfront de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez que proposa Rita Barberá. "Nosaltres estem d'acord amb el seu plantejament", apuntava anit a l'Informatiu el destacat membre de Salvem el Cabanyal, Faustino Villora. "La plataforma no descarta una prolongació consensuada. Açò sí, per la rambla del Mediterrani i adequant les estructures de comunicació amb el mar. Òbviament, respecte a la prolongació com a ruptura, estem totalment en contra, siga Barberá o siga Calabuig el que la propose. I és que, al marge d'açò, ja no és qüestió de voler o no voler; la prolongació, tal com es planteja ara, és il·legal. Eixa no es pot negociar i crec que Calabuig açò no ho planteja. Si Calabuig planteja un pla de participació ciutadana, partint des de zero, sense cap decisió presa, i donant per fet que el pla actual i il·legal de l'ajuntament no és negociable, nosaltres estem disposats a asseure'ns a discutir sobre qualsevol nou pla."

Finalment, davant de totes estes explicacions i les primeres declaracions de Calabuig, l'alcaldessa de València, Rita Barberá, també va voler donar la seua opinió sobre el tema. "El PSPV està mostrant un patetisme preocupant", manifestava, entre altres atacs. Les seues declaracions, malgrat tot, no deixaven lloc a interpretació alguna