El Cabanyal es torna el centre cultural de València en la nova edició de Portes Obertes

2010-11-04Publicat per: L'Informatiu
'Un Cabanyal de vinyetes' és el títol de l'exposició que centra la nova edició del ja prestigiós certamen veïnal, que torna este cap de setmana per a mostrar paral·lelament la manera viure —i també la lluita per la pervivència— del més popular barri mariner de València.
Francesc, professor de primària jubilat, viu fa tan sols un any al Cabanyal. Viure ací —abans ho feia en la Creu de Mislata— era el seu somni des que, durant la seua més tendra infància, una amiga de la família resident en el barri l’acollira i l’hi passejara durant els caps de setmana. "El que més recorde del barri de la meua infància és la llum" comenta, encara que agitant la memòria hi afig els sopars en el carrer, els sons del barri, els passejos a la platja... Tot açò li va fer somiar durant anys amb arribar a viure en el Cabanyal, fins que a la fi, l'any 2005, hi va comprar una casa i va començar a rehabilitar-la.

Esta no està entre les que s’enderrocarien si es porta endavant el pla de l'alcaldessa Rita Barberá, però està al costat d'altres que sí desapareixerien i s’emportarien amb si part de la memòria que va atraure Francesc al barri. Per això, el seu bell habitatge, situat pràcticament en l'encreuament entre Pescadors i Sant Pere ("en zona zero", apunta el professor), s'obrirà també durant els pròxims tres caps de setmana per donar la benvinguda als visitants d'una nova edició —la dotzena— de Cabanyal Portes Obertes. Per a ensenyar el que el barri pot ser i no és per exprés desig de Rita Barberá.

Que del deteriorament del barri la principal causant és eixa deixadesa, donen exemple les paraules de Lalo Kubala, dibuixant de la revista El Jueves, i que durant anys va exercir de professor de pintura en la Universitat Popular del Cabanyal, situada en el mateix enclavament que l'habitatge de Francesc. "Fa uns quants anys que no venia i m'he quedat impactat. Quan jo venia a fer classe hi havia una mica de delinqüència, però estava limitada. Ara ja no. La brutícia, tant la urbana com la 'humana' que es veu pels carrers, s'ha deixat créixer de forma exponencial, i els buits dels enderrocaments són bestials", apunta el dibuixant. No obstant això, ho fa sense deixar d’assenyalar que, malgrat açò, ell és optimista respecte al seu futur: "Es pot recuperar com s'ha fet amb el Saler en solament una generació. El barri té una gràcia i un encant especial".

En eixa idea coincideixen el també dibuixant Paco Roca i MacDiego, comissari de l'exposició dedicada al còmic que protagonitzarà la nova edició de Cabanyal Portes Obertes, i que ahir es presentava en l'edifici de l'Escorxador, que serveix de seu per a les reunions setmanals dels veïns i amics de la plataforma Salvem El Cabanyal. "Jo preferisc que es recupere el barri com és i era i no que s’enderroque per ampliar una avinguda freda i impersonal com és el final de Blasco Ibáñez, amb uns jardins que no són més que un gran pipican. L'entorn, entre el mar i les universitats, és ideal perquè els joves vinguen ací i es regenere, com ha succeït a Russafa", apuntava MacDiego. Paco Roca, en canvi, confessava que el seu coneixement del Cabanyal fins que es va implicar en el projecte, es limitava al que coneixen molts valencians —"el mercat, Casa Montaña i poc més"—; però després de visitar-ho va descobrir que "és l'essència del que se suposa que és València".

"Perdre’l seria una cosa irrecuperable i tenir l'oportunitat d'ajudar al fet que la gent el conega és fantàstic" apuntava Roca i ho corroborava Kubala (que avançà a l'Informatiu que ja treballa en un projecte per dur al còmic la història de Salvem El Cabanyal). Per això, alguns dels seus originals i els d’altres 40 dibuixants (més alguna col·laboració especial com la de l'exministre i actual portaveu del PSOE en el Parlament Europeu, Juan Fernando López Aguilar, que es va sumar amb una de les vinyetes —la de Rita sobre una excavadora— que es poden veure en la imatge que il·lustra este article) s'exposaran en l'exposició del Portes Obertes d'enguany. Una exposició emplaçada, com sempre, a l'interior d'alguna habitatges del barri —24 en esta edició i repartides en una vasta extensió que s'estén al Canyamelar i s'acosta a la línia de la platja— perquè els visitants, amb l'excusa de veure una interessant mostra cultural, coneguen també la història, la manera de vida i —per què no— també la lluita diària que realitzen alguns dels seus amfitrions per preservar el barri davant la voracitat de l'especulació immobiliària.

El tret d’eixida per a visitar-la, passejar per les seues cases i veure els més de 500 dibuixos originals recollits per a la mostra, tindrà lloc este mateix divendres. Xavi Castillo i la seua "comissió de festes" en seran els encarregats de donar el pregó que obrirà les jornades a les 19 hores en la plaça Lorenzo La Flor, enfront del Teatre de la Estrella. A partir de llavors, una nova edició de Portes Obertes ensenyarà el barri als valencians, que injectaran al seu torn una nova dosi d'energia als veïns —que obrin les seues cases i munten l'exposició d'una manera absolutament autogestionada i autofinançat— per a seguir resistint.

Més informació i detalls -horaris, autors, plànol, etc.- en www.cabanyal.com
També en l'Informatiu: El Cabanyal obrirà les seues portes al còmic