Aprendre democràcia

2008-11-15Publicat per: Levante
Per a desautoritzar als qui demanem[1] la paralització del Pla del Cabanyal i, entre altres coses, que els diners de les demolicions es destinen a la rehabilitació integral del barri, l’alcaldessa de València ha tornat a esgrimir, per enèsima vegada, el seu argument suprem: “Sempre hem guanyat les eleccions en El Cabanyal”.

Sembla mentida, després de més de 30 anys de finiquitada la dictadura, que encara ens quede tant per aprendre en materia de cultura política. Resulta decebedor que tot aques temps no haja servit per a actualitzar el comportament de la nostra primera autoritat. L’anterior afirmació, malgrat evocar una conquesta democràtica –les eleccions–, acaba revelant un pensament antidemocràtic. I es pot escoltar en l’actualitat a massa responsables polítics, en un doble vessant: el triomf en els comicis com a xec en blanc per a fer qualsevol cosa (reivindicació de la senyora Barberá), però també com a absolució dels possibles pecadets comesos amb anterioritat (no crec necessari assenyalar ningú).

Existeix una distància sideral entre la fatxenderia que destil·len declaracions com aquesta i el joc racional de majories i minories sobre el qual se sustenta la idea de les democràcies formals. L’expressió de l’alcaldessa, per molt educada que semble, traspua un groller: “Vot i calle’s”, o “Com guanye eleccions, jo no m’equivoque mai”, o “Els qui em critiquen s’equivoquen sempre”. Per a què serveixen, doncs, les cartes de participació ciutadana, els organismes consultius, les organitzacions veïnals, els co·lectius ciutadans... Ja coneixem la resposta de l’alcaldessa i del seu equip.

El patrimoni arquitectònic, històric i cultural del Cabanyal potser pertany en primer lloc als seus habitants, però també a tots els habitants de la ciutat i, per extensió, a tots els valencians. Ni els cabanyalers podrien fer amb ell el que volgueren (si pogueren), ni pot fer-ho el govern municipal a costa del que siga.

Hi ha massa indicis que el Pla proposat per al Cabanyal no és el millor possible. Des de la conveniència de perllongar una avinguda per a arribar a la mar quen altres vies ja compleixen aquesta (imprescindible?) funció, passant pel desatre legal i dubtosa moralitat de l’executòria de Cabañal 2010, passant per l’ajustada decisió judicial autonòmica que va donar suport al Pla, passant per la destrucció d’una trama urbana protegida per la llei i de certs edificis dignes de protecció, passant per l’excés desorbitat d’habitatges desocupats en la ciutat sense ningú que els compre o llogue... fins a arribar a la condemna al desterrament a centenars de famílies que haurien de renunciar a la seua forma de vida en nom de no se sap quin benefici.

Qualsevol dels nostres contemporanis (potser l’alcaldessa també) conserva en la ment un bon grapat d’exemples de decisions maleïdes que han estat preses per governs legalment constituïts. Tots tenim encara molt per aprendre. Senyora alcaldessa, detinga el Pla del Cabanyal i apunte’s amb nosaltres a Educació per a la Ciutadania.