«El PP vol la decadència del Cabanyal»

2010-06-11Publicat per: El Punt
La lluita de Maribel Domènech i la plataforma que representa, Salvem el Cabanyal, es resumeix en el lema «rehabilitació sense destrucció». I això, diu, és defensa del patrimoni artístic i cultural, dignificació d'un barri «induït» a la degradació i resistència al PP valencià
Després de la paralització cautelar dels enderrocaments al Cabanyal s'atreveix a parlar d'un final victoriós?
–«A nivell judicial la situació és esperançadora. El resultat final el sabrem d'ací a dos o tres anys. La paraula la té el Tribunal Constitucional, que s'ha de pronunciar sobre la deslleialtat de la llei valenciana feta d'urgència per burlar l'ordre del Ministeri de Cultura que declara l'existència d'espoliació i l'obligació de l'Ajuntament de València de procedir a la suspensió del PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior) del Cabanyal i plantejar un nou projecte respectuós amb el barri.»
–A recer de la llei valenciana, l'Ajuntament va enderrocar uns edificis que els veïns van tractar d'evitar i sobre els quals la Policía Nacional va arremetre violentament. Culpa el govern estatal d'actuar contradictòriament?
–«La responsabilitat va ser del delegat del govern, que va fer una interpretació molt particular de les lleis que regeixen l'Estat. La seua destitució hauria d'haver estat immediata. Els enderrocs, per part de l'alcaldessa, a pesar de l'ordre ministerial, van ser una demostració de força, de dir ‘puc fer el que em rote, quan vulga, i a mi ningú em diu què he de fer'. És el seu tarannà.»
–I Rita Barberà no es dóna per vençuda. Ha demanat a Rajoy que si guanya les eleccions derogue l'ordre ministerial.
–«Transformar la problemàtica del Cabanyal en una batalla PP-PSOE no és just, per molt que el futur del barri s'haja convertit en una qüestió política. Haurien de saber que per damunt està la justícia i la legalitat i la protecció establerta ja en 1993, quan la mateixa Generalitat Valenciana va establir que aquest barri s'havia de protegir per la seua identitat singular, per la seua retícula urbana de carrers paral·lels a la mar i per les seues cases, un exemple de modernisme popular. No és comprensible que cinc anys després apareguera un pla que estableix l'obertura d'una ampla avinguda que parteix en dos el Cabanyal, que pretén enderrocar 600 edificis i desplaça 1.600 famílies.»
–Es va justificar com una mesura d'accés directe a la platja des del centre de València amb prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, com antigament estava projectat.
–«Una fal·làcia. L'avinguda projectada en 1883 arriba fins on Casimiro Meseguer va voler que acabara, a la vora del Cabanyal, sense endinsar-se. Ara la justificació és acabar amb la delinqüència i marginalitat al barri. Una altra fal·làcia. És de llibre, una gran avinguda impulsa la degradació als laterals, i no conec cap ciutat que haja derruït un barri per eradicar la droga. Però és que, a més a més, el pitjor és que la decadència del barri ha estat induïda i promoguda precisament per l'Ajuntament que diu voler combatre-la.»
–Salvem el Cabanyal acusa l'Ajuntament d'instigar la decadència del barri?
–«Sí, vol la decadència premeditadament. S'han dedicat a comprar sota pressió cases buides –i per quatre xavos, cal dir-ho– que han derruït –tot i el seu valor històric i artístic i malgrat les seues possibilitats de conservació– o que han venut o llogat a gent de col·lectius marginals canalitzats des de Benestar Social, que ací els han abandonat. No hi ha ni mediadors, ni assistents, ni equipaments socials, i així la delinqüència i venda de drogues és inevitable. Han produït un entorn hostil que ha espantat els veïns. I a més a més no es donen llicències per a rehabilitació d'habitatges.»
–Què queda del Cabanyal pel qual van començar a lluitar ara fa dotze anys?
–«Curiosament, a pesar de tot, el seu encant roman, continua viu, amb el seu mercat, les bodegues, comerços, restaurants. Hem resistit. Ara cal retornar-li la dignitat, apostar per un autèntic pla de rehabilitació que l'impulse. I el moment és propici. Rita pot continuar obcecada en el seu model urbanístic d'especulació immobiliària –l'avinguda projectada no és cap altra cosa–, de guanys a repartir de quatre, però amb la situació de crisi econòmica actual no hi té possibilitats. És hora del desenvolupament sostenible, el que de veres enriqueix.»