Menys les bombes intel·ligents, tot val contra el Cabanyal

2005-11-04Publicat per: Levante
He llegit a El Roto que deia: «No hagas caso, los del tercer mundo siempre están simulando que les pasan desgracias para hacernos sufrir». Està clar que es refereix a un sofriment més dur i fort que el del veïnat del Cabanyal. Es refereix a una lluita a vida o mort de les persones de l´Àfrica a les quals tant els deu Europa per haver-les colonitzat, explotat i abandonat. Quan ho he llegit no he pogut superar els meus pensaments més pròxims i locals, no per això ni més ni menys importants, ni evitar la indignació per la situació que estem patint al Cabanyal.

I és que, de vegades, la idea que tant bé descriu El Roto ens torba l´ànima i fins i tot arribem a preguntar-nos: ens queixem massa? Segur que més d´un ho ha pensat alguna vegada. Doncs no, no es queixem. El que fem és denunciar sempre que podem la violació dels drets humans més elementals, la falta de seguretat ciutadana, l´abandó al que ens sotmet l´autoritat municipal des de ja fa tants anys.

I no som pocs. L´Associació de Veïns/es del Cabanyal-Canyamelar, la Plataforma, falles, cofraríes de la Setmana Santa... Cadascú amb els seus mitjans hem denunciat la situació que viu el nostre barri. En totes les protestes hi ha uns punts de coincidència: El Cabanyal necessita que se solucione la marginalitat establida al barri, marginalitat que té com a principal font d´ingressos la droga i, en molts casos, com a tapadora, el subsidi social que dona l´administració. I també la permissivitat de l´administració.

Hem resistit totes les amenaces físiques que ens han fet, també les polítiques, cal assenyalar que les amenaces no venen tan sols de la marginalitat. Primer Miguel Domínguez i desprès Alfonso Grau s´han encarregat d´intentar amedrantar el moviment social al voltant de la Plataforma. Denuncies i difamacions han estat al ordre del dia.

La Plataforma Salvem El Cabanyal ha declarat reiteradament que la solució al problema plantejat es un projecte de consens, de participació ciutadana, en el que quede demostrat l´interès general de tota la ciutat.

Davant de les nostres reivindicacions, quina resposta ens dóna el govern municipal de Rita Barberá?

Des de ja fa set anys estan fent servir l´arma més criminal i cruel que es pot usar contra les persones i el patrimoni -penseu que som plenament conscients del que diem ací. L´afirmació té una correspondència directa amb la gravetat de la situació que sofrim.

L´arma prèvia a la utilització de la violència física és l´assetjament psicològic i físic, un turment que comporta, a poc a poc, la pèrdua de l´autoestima, l´alienació, que provoca la divisió i l´enfrontament entre el veïnat d´un mateix carrer, d´un mateix poble.

Saben que la seua violència és molt difícil de denunciar, ja que no la noten els que no la pateixen, és subliminar, subterrània... Ho saben i per això la utilitzen i pensen que no tindrà mai conseqüències per a ells, impulsors d´aquest projecte especulatiu.

La consciència col·lectiva es queda amb el fet que al Cabanyal hi ha un conflicte, que hi ha una deixadesa per part de l´administració, però és molt difícil que l´opinió pública puga percebre tota la maldat que implica la falta de neteja, la falta d´inversions generalitzades, la permissivitat amb l´establiment de tantes persones dedicades exclusivament a la venda de droga..., tota una sèrie de greuges que comporten molta més marginalitat de la que qualsevol barri pot assumir sense patir greus conseqüències. Utilitzen la violència de guant blanc, i la perversitat que du implícita mai no la podreu comprendre del tot si no la patiu directament, cosa que no vos desitgem.

El 2 de novembre, he llegit al Levante-emv: «La Generalitat contempla una anualidad de 445.000 euros (de los 5,5 millones del presupuesto total) para el plan de rehabilitación de Russafa, casi la misma cantidad que aportará al plan de la muralla islámica (Ciutat Vella), que lleva meses de retraso. El Cabanyal, uno de los barrios de la fachada marítima, se queda descabalgado de las inversiones de la Generalitat».

Salvem El Cabanyal-Canyamelar