L´alcaldessa empaitada

2004-03-10Publicat per: Levante
Resulta del tot graciós i fins i tot xocant, que la primera autoritat de la ciutat de València, Na Rita Barberà i Nolla expresse publicament i a més a més entre una concurrència d´allò més que atenta; doncs això va passar en la presentació al Parlament Europeu a Brussel·les i davant del Molt Honorable President de la Generalitat Francisco Camps i davant de molts polítics i representants de la premsa eruropea; què ella es sentia «acossada» per la gent de la Plataforma de Salvem el Cabanyal-Canyamelar.
Tot això, amics i amigues va passar en l´acte de presentació de la Copa de l´Amèrica a celebrar, i que tant l´Alcaldessa com el President de la Generalitat exposaren com he dit al Parlament Europeu.
El que ells no s´esperaven, és que allà mateix apareixera una exigüa però contundent representació de la nostra Plataforma, que se´n va desplaçar per replicar, sobretot, a Rita Barberà. I tant que li replicaren, com que en un precís moment un dels nostres membres se li va acostar, i tranquil·lament i pacificament, li va voler entregar una pancarta de les nostres expressant-se així: «Rita. Ací t´entregue una pancarta en nom dels nostres majors del Cabanyal». Ella immediatament i molt enutjada li va contestar fent un gest al seu estil: «No la quiero... Allá donde voy, la gente del Cabanyal me acosa!».
Anem per parts. Com és possible que la primera Dama de la nostra ciutat no sàpia controlar-se i expontàniament, perquè va ser així, expose publicament el que de veritat sent per la gent del Cabanyal i que no és altra cosa que temor.
Analitzem: Com se´n pot sentir acossada la nostra Alcaldessa si està arrupida i aviciada en tot moment pel poder que tot politic desitja. Com Ella pot dir això? Ella que viu envoltada i abrigada pel sector de societat que la vota i la protegeix...!
Mira, no... perdona però no pots dir això. Tu no has de sentir-te acossada; per que no saps què és viure i experimentar tal malson.
Acossades i acossats, són les meues iaies i iaios del meu Cabanyal-Canyamelar que viuen amb l´ai al cor per la por que senten en només qüestionar-se que els poden tirar de les seus cases tal com va passar a La Punta. Ells si que viuen acossats. Ells, amiga meua, no poden ni descansar i estan patint crisis d´ansietat i mal de caps per culpa teua i dels homes i dones de l´impermeable que te recolzen.
Mira què és viure acossada:
Quan el Tribunal Superior de Justícia va fer pública la seua senténcia en quant que se paralitzava qualsevol obra en la zona BIC del Cabanyal fins que no s´expressaren sobre la senténcia definitiva de sí o no a la prolongació de l´avinguda de Blasco Ibàñez, tu, i consta a les hemeroteques, vares dir: «Els que viuen en la zona afectada per la prolongació pagaran les conseqüencies», i així ha passat. I Tant que ho estan pagant...!
Des d´aquell dia i en pocs mesos, no només a aqueixa zona sinó tambe a tot el Cabanyal-Canyamelar gaudim d´uns altres visitants alguns dels quals són autèntics incívics. A la zona afectada per la prolongació ara se li junta també la degradació, l´abandó i la porqueria. Aqueixos veïns amics meus no poden ni descansar ni de dia ni de nit perquè aqueixa gent, nova al barri, no els deixen viure tranquils i fins i tot alguns d´ells han estat; entera´t, amenaçats de mort! Sí de mort... Amenaçada tu... mira! Acosta´t a la comissaria del Marítim i que t´informen. Què ja ho saps? Doncs clar que ja ho saps. I de segur que també saps que pel meu poble se passegen galls altius i gossos de got i punyal i, ponis invasors merdosos i motos i cotxes il·legals que circulen a tota virolla i que ens acossen mostrant-nos el seu poder sobre nosaltres i també uns visitants que semblen zombis, els pobres, i que busquen entre els abismes de la foscor i la miséria de les cases ocupades per irresponsables, la seua dosi diaria de mort. I que els meus veïs tenen por de denunciar tot açó perquè saben que després poden buscar-los i descarregar sobre ells la ira. I que els meus amics ja no saben què fer quan veuen enceses les fogueres de la desídia enmig de les seues voreres i cauen desmoralitzats per tant engany. Ells que somiaven amb un retir tranquil i feliç...
I que els meus amics i amigues creients, ja no saben com pregar-li al seu Crist perquè fins i to Ell se sent traït. I que els meus amics t´odien i jo també quan et sentim dir que et sents acossada.
Tu no saps que és viure així, acossada!. Ni saps que fins i tot els teus empleats que també són els nostres, no s´atreveixen a agranar en aqueixa part del barri perquè tenen por; o també sí que ho saps?
I en estiu les rates negres i repugnants que s´hi passegen mostrant-nos el vostre poder fins on és capaç d´arribar. I la poca llum nocturna d´alguns carrers que semblen extrets del Londres victorià. I les notícies que ens arriben agredint les nostres sensibilitats i que ens assenyalen que vivim pendents de les immobiliaries que han demostrat que són l´autèntic poder sobre el teu govern i sobre nosaltres i que els dona igual la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua i que no calculen les possibles vides que podem perdre pel camí si el sortilegi se fa realitat.
Com pots dir que vius acossada per la gent del Cabanyal-Canyamelar, quan hi ha tanta barbàrie sobre aquest poble enveja de molts perquè en cap ciutat metropolitana del mediterrani - mai em cansaré de dir-ho-, existeix una ciutat que dispose d´un poble mariner com els nostre...!
No, Rita. Els que de veritat se senten acossats són les gents del meu poble i ara més si pensem que amés de la prolongació de l´avinguda, s´ens vé al damunt la moguda de la Copa de l´Amèrica.
Ara la nostra costa també pot patir l´embranzida de le urbanitzadores i immobiliaries; però mira, nosaltres sempre estarem a l´aguait, continuarem treballant i lluitant per aconseguir que l´avinguda no siga mai realitat i que la celebració de la Copa servisca per a rehabilitar el barri i per millorar-lo. Per això sempre tindrem una pancarta que entregar-te. Mai amb la intenció d´acossar-te; sinó més bé per a mostrar-te que els acossats sóm nosaltres que com a únic poder que tenim és la paraula honesta i respetuosa i l´ acció decidida perquè volem salvar i rehabilitar el nostre estimat poble i mai el destruir-lo.
Acossada, tu..