Reflexions econòmiques

LA CONTROVERSIA DE LA PROLONGACIÓN DE BLASCO IBÁÑEZ

2000-04-15Publicat per: Levante
La planificació urbanística proposada en el PEPRI —prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez— suposa pèrdues i guanys a diferents grups socials, és per esta raó que, a més de tot tipus d’argumentacions tècniques sobre la trama urbana, sobre la catalogació com a Bé d’Interés Cultural, etc., siga necessari realitzar una anàlisi econòmica de la decisió. Tindrem en compte un principi básic de l’economia del benestar: «el grau d'eficiència i equitat es podrà mesurar segons que les conseqüències d’una decisió comporte més beneficis que perjudicis socials».

Costos. Els canvis urbanístics proposats provocaran al grup social d’afectats directes unes pèrdues econòmiques valorables monetáriament. Diferència entre allò que els donaran per la seua vivenda i el preu d’una de nova de semblants característiques.

També tindrem en compte altres pèrdues, encara que els economistes no estiguen acostumats a valorar-les, a posar-los preu, i que són: quant valen els sentiments? Quant val reconèixer-te en la teua casa i en el teu ambient? Quant val viure en una casa rodejat/da per família i per veïns amb qui tens una estreta relació de tota la vida i, sobretot, quan ja eres major? Quant val tornar a començar una vida de sacrifici per a pagar una hipoteca?

Beneficis. El primer grup de beneficiaris seran les empreses encarregades d’executar les obres i vendre els nous pisos amb els seus locals comercials. Un altre grup de beneficiaris serà el que s’apodere de la zona d’oci de la platja, hotels, discoteques. També hem de comptar amb el grup de ciutadans que viuen prop del Cabanyal: podran gaudir d’una prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez arribar de dos a cinc minuts abans a la platja. Únicament tenim en compte els veïns que viuen prop, ja que per arribar a la platja des d’altres punts de la ciutat la resta disposa i podrà disposar d’altres avingudes: la dels Tarongers, la del Port, la de França i la de Balears; d’altres accessos, pel sud, al futur Balcó al Mar. Consulten la magnífica fotografia aérea de la ciutat publicada per Levante-EMV el passat 24 de febrer.

Cost d’oportunitat. En un estudi econòmic no es pot deixar de considerar el cost d’oportunitat, és a dir, que es deixarà sense fer i quines repercussions tindrà en els habitants de la ciutat deixar d’invertir els diners destinats a finançar la prolongació. La inversió, segons dades del propi projecte municipal, arribarà a vint-i-set mil milions (27.000.000.000) de pessetes. Clar està, són altres tants milions que no es destinaran a cobrir necessitats de la ciutadania en general. Quantitat de projectes aparcats per falta de finançament: que prenguen bona nota d’això les associacions de veïns 1 la direcció de la federació.

Com podria ser? Deixem cinc mil milions (5.000.000.000) de pessetes per a ajudes a la rehabilitació del Cabanyal-Canyamelar, barri abandonat des de 1897. Sí, mil vuit-cents noranta-set, data de la nostra annexió a la ciutat de València. Quantes coses es podrien fer amb els altres vint-i dos mil milions (22.000.000.000) de pessetes! Posem-ne uns exemples: de moment, pareix que la línia 5 del metro va subterrània per tota la ciutat menys quan arriba al districte marítim, no hi ha pressupost per a eixa obra. Quantes dotacions culturals, esportives, escoles infantils, es podrien projectar i construir amb una administració bona i eficient? Es podria recuperar el Balneari de les Arenes per a ús i profit de tota la ciutat. Una universitat d’estiu?, entre moltes altres coses.

Seguirem reflexionant des del Cabanyal.