Qui som

El barri del Cabanyal és un conjunt històric protegit de la ciutat de València, declarat Bé d’Interès Cultural en 1993. Des de 1998 el barri està amenaçat per un projecte municipal que pretén ampliar una avinguda que travessa la seva part central. La plataforma Salvem el Cabanyal es crea per oposar-se a aquest pla: considerem que el resultat de partir un conjunt històric en dues meitats no són dos mitjans conjunts històrics, sinó la destrucció del patrimoni de tots1

EL CABANYAL-CANYAMELAR: BIC EN PERILL D’EXTINCIÓ

El Cabanyal-Canyamelar és des del finals del XIX un barri de València, el barri mariner de la ciutat de València (Espanya). Guarda encara el sistema urbà reticular derivat de les barraques, antigues vivendes típiques de la zona valenciana.

Una vegada més asistim a l’eterna confrontació: entre la conservació del patrimoni o el “desenvolupament especulatiu” d’una ciutat. Des del segle passat els habitants del Cabanyal hem viscut amb l’amenaça de la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, fins que arribà la construcció de l’estació de RENFE en la confluència amb l’Avinguda de Serreria. Es creia que ací es finalitzava la història d’una Avinguda-Passeig, que tenia el seu inici-final en els jardins de Vivers i el seu final-inici en l’estació de RENFE i en el barri del Cabanyal. Era la tan desitjada connexió de València amb els Poblats Marítims.

Però en el Ple de l’Ajuntament de València del dia 24 de Juliol de 1998, el Partit Popular, que gaudix de majoria i en contra de les altres forces polítiques (Partit Socialista, Esquerra Unida i Unió Valenciana), va aprovar l’avantprojecte de Prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. El projecte de prolongar l’avinguda suposa la destrucció de 1651 vivendes, destruint la trama urbana d’este conjunt declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), al seccionar la població en dos mitats totalment aïllades.

Close

31-gen.-2011 12:47

 

No sols es destruïx un Conjunt Històric amb edificacions centenàries tan emblemàtiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors, privant al poble valencià d’una dels seus senyes d’identitat i de la seua contribució a la Cultura Universal, sinó que es destruïx també un mode de vida, de relacions socials i humanes, una cultura i idiosincràsia peculiar derivada de la seua relació amb el mar, etc.

Des de llavors els veïns del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França no hem deixat de lluitar pels nostres drets i llars, sol·licitant un Pla de Conservació i Rehabilitació del barri, sense rebre cap resposta per part de l’Ajuntament de València, que ni tan sols ha accedit a reunir-se amb nosaltres.

ORÍGENS

Este barri fins a 1897, va ser un municipi independent anomenat Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques, paral·leles al mar. Poble principalment de pescadors, prompte es va convertir en una zona d’interés com a lloc de descans i oci, mostra d’això són un bon nombre d’alqueries que apareixien junt amb les barraques, pertanyents als més afavorits en el s.XVIII, o la presència de fondes que s’anunciaven en la premsa de l’època. Al llarg del S.XIX la població va créixer de forma paral·lela cap al mar, i en el canvi de segle els estiuejants de València van començar a llogar i comprar les cases de pescadors i obrers portuaris per a l’època de banys, de fet, l’alta burgesia valenciana es construïx luxosos xalets al llarg de la platja des dels Banys de les Arenes (Xalet de Blasco Ibáñez, 1902).

ARGUMENTS LEGALS

El PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de 1988 qualificarà el barri com a Zona de Planejament diferida, al no arribar a una solució o acord entre la Prolongació de Blasco Ibáñez, o la conservació de l’entramat urbà. Ací s’inicia un lent deterioració al concedir-se escasses llicències d’obres i davant de l’amenaça de destrucció.

El Cabanyal-Canyamelar és declarat Bé d’Interés Cultural per Decret de 3 de maig de 1993. La declaració de Bé d’Interés Cultural determinarà per a l’Ajuntament corresponent l’obligació d’aprovar provisionalment un Pla Especial de protecció del bé i remetre-ho a l’òrgan urbanístic competent per a la seua aprovació definitiva en el termini d’un any des de la publicació de la declaració. Així doncs, el Cabanyal se sotmet a les normes i mesures proteccionistes de la Llei de Patrimoni Històric de 1985, la finalitat de les quals és salvaguardar els béns d’interés cultural i històric.

No s’acaba ací el marc legal, després de la declaració del Conjunt Històric de València com Bé d’Interés Cultural es realitza un Conveni Marco de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València per al desenvolupament i execució del planejament urbanístic del conjunt històric de la ciutat firmat al juny del 1994 entre l’alcaldessa de València Rita Barberá Nolla i la Consellera de Cultura Pilar Pedraza Martínez.

Segons la Llei de Patrimoni Cultural-Valencià, cap. III, article 39, punt 2:

Els Plans Especials de protecció dels conjunts Històrics tindran en compte els criteris següents: a) es mantindrà l’estructura urbana i arquitectònica del Conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d’alineacions, alteracions de l’edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d’immoble llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del Conjunt”

Així doncs el projecte de prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez passa per damunt de la cultura i de les lleis, així com de la voluntat i forma de vida d’un poble. En compte de recuperar i conservar una zona amb futur com a centre d’atracció cultural i turística (quan viatgem ens agrada visitar les zones antigues i peculiars d’una ciutat), i com a llegat d’identitat per a les generacions futures, creem una ciutat cada vegada menys habitable en nom d’un desenvolupament bàrbar típic dels anys seixanta.

Per una rehabilitació sense destrucció, per una arquitectura sostenible, per la conservació del nostre patrimoni sol·licitem a l’equip de govern de l’Ajuntament de València que reflexione i, que rectifique, que rectificar és de savis.

La conservació i rehabilitació del Cabanyal-Canyamelar suposaria per a la ciutat de València la possibilitat de disfrutar i posseir, un Centre Històric únic a Europa, que podria convertir-se en reclam turístic de gran interés, a més d’un barri residencial per a les generacions futures, amb un entramat urbà respectuós amb el seu entorn, la tradició i l’Art. La seua destrucció suposaria per a València un pas més cap a la pèrdua total de la seua identitat.

El 22 d’abril de 1998 diverses entitats creen la Plataforma SALVEM El Cabanyal per a evitar la prolongació de Blasco Ibáñez (veïns, comerciants, els partits polítics en l’oposició i entitats culturals). Eixa és la data en què comencen les accions de la Plataforma SALVEM El Cabanyal. La primera d’eixes accions és la celebració de tres sopars populars en una de les places del barri durant els mesos de Juny i Juliol. Es presenten quatre mil escrits en contra del pla municipal.

Si vols conéixer la cronologia d’actes de la Plataforma polsa ací.

Visita guiada al barrio


1La Plataforma Salvem el Cabanyal: doce años de lucha ciudadana (2010)