La lluita – 2010


AnteriorSegüent


En gener, el Ministeri de Cultura ressol el procediment d’espoli. Segons informes independents, el PEPRI suposa espoli: el ministeri emet una ordre que insta a acabar amb les demolicions i amb totes les actuacions que suposen un pèrdua patrimonial. Després de 12 anys de lluita, el PEPRI és il·legal.

Les Corts Valencianes reaccionen aprovant un decret llei d’urgència, que declara el PEPRI legal a tota costa: el govern central presenta recurs al Constitucional, avalat per informe del Consell d’Estat.

La Plataforma organitza un assemblea general al barri, seguida per centenars de veïns. El 31 de gener eixos veïns del barri, i molts més, i gent de València i pobles acudeixen a la major manifestació dels darrers anys al Cabanyal: tots demanant la rehabilitació del barri. Llig ací el manifest.

Close

31-gen.-2011 12:47

Close

31-gen.-2011 13:34

Close

31-gen.-2011 13:16

Close

31-gen.-2011 13:15

Close

31-gen.-2011 13:14

 

Close

31-gen.-2011 12:49

Close

31-gen.-2011 12:47

Close

31-gen.-2011 12:41

Close

31-gen.-2011 12:35

Close

31-gen.-2011 12:42

 

En febrer, el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs contra el decret llei d’urgència que anava a produir nous enderrocs. Es succeïxen els articles d’opinió. Per una banda la Federació Gitana es manifesta públicament a favor de la prolongació. La acadèmia de San Fernando de Belles Arts condemna els enderrocs. Neix, després de 13 anys, una associació de veïns a favor de la prolongació.

Visita de la ministra de Cultura
 

En març es descobreix que la pàgina web dels veïns a favor de la prolongació està administrada per les joventuts del PP. La pàgina és tancada. Les Corts Valencianes, en una mala jugada, retiren el decret llei, paralitzat, i aproven una Llei amb idèntic text, que torna a modificar la Llei de Patrimoni de 98 (és la tercera volta, ja). La ministra de Cultura, visita el barri, des de el Canyamelar fins la zona més afectada, on critica l’actual degradació.

En abril entra en vigor la llei que avala nous enderrocs. Els veïns, alerta, patrullen els carrers. Els temors de la plataforma es fan realitat i la roda de telèfons es posa en marxa abans que arriben les màquines. Pretenen enderrocar cinc edificis al barri. Els veïns es resisteixen i esperen la arribada de la Policia Nacional, a la que criden. Aquesta agredeix als veïns. A última hora, una jutge refusa la cautelar als enderrocs perquè no hi veu ‘urgència’. No ens podem creure el que està passant. Els polítics i els veïns són sacsejats i les cases enderrocades.

El dia 8 es repeteix la història amb noves càrregues policials, especialment violentes. Les càmeres de televisió capten com els policies colpegen als joves i veïns assentats a terra. El Cabanyal és noticia a tots els diaris i no deixem de rebre suport d’arreu l’estat.

El mateix dia, el Consell d’Estat proposa al Consell de Ministres que presente recurs d’inconstitucionalitat a la llei del Consell Valencià. Un dia després el consell de ministres anuncia el recurs d’inconstitucionalitat. Els enderrocs no podran continuar, per ara. S’han perdut 6 cases, convertides en solars. En protesta, manifestació front a delegació de Govern per exigir responsabilitats sobre l’actuació policial al senyor Peralta. A més anem a Madrid a entregar una carta a Mariano Rajoy i al Ministeri de Cultura.

Després d’eixos mesos convulsos, el Cabanyal torna a la normalitat. La plataforma rep premis i felicitacions per la seva resistència. En abril, manifestació del 25 d’abril. En maig, altra fira alternativa, on rebem més solidaritat que mai dels visitants. En juliol rebem la visita de veïns de Aluche, amb els que compartim una visita al barri i una paella a la seu de la Plataforma. Rebem el premi de les joventuts del Partit Socialista del País Valencià i del Club Debates Urbanos a Madrid.

En juliol, el congrés 3 barris reuneix estudiants d’arquitectura de Ottensen (Hamburg) i Fukushima (Tokio) per tractar problemàtiques urbanes comuns. Els estudiants coneixen el Cabanyal i són convidats a una festa de clausura al local al carrer Sant Pere. Els estudiants japonesos fan una maqueta a escala del barri. En agost, muntem caseta al Rototom Sunsplash Festival.

L’ajuntament, entretant, interpreta la Ordre ministerial com una excusa per a paralitzar qualsevol inversió al barri i denegar les llicències d’obra i activitat. A més, anuncia una demanda contra la ministra de Cultura per prevaricació (una demanda que mai no arriba a fer-se realitat). En setembre, l’advocacia de l’Estat emet un informe on assegura que que l’ordre ministerial no pot justificar la denegació de llicències.

En octubre, nova assemblea general informativa, on es posa de manifest [text] el dany patrimonial que està fent la aplicació del PEPRI durant més de 12 anys. Ens posem a treballar en la nova edició de portes obertes i rehabilitem la nostra seu. I el mes següent, http://www.cabanyal.com/nou/2010/10/07/presentacio-de-portes-obertes-2010-el-comic/ amb el major èxit d’assistència de totes les edicions. Milers de persones visiten les cases, convertides en museus del còmic. A la inauguració, veïns de València i representants polítics gaudeixen amb l’actuació de Xavi Castillo.

A més en Novembre els veïns decidim protestar per la suspensió de llicències al barri al Defensor del Poble. L’ajuntament reacciona concedint alguna llicència, per a després recular i tornar a dir que es no es poden donar. I torna a encarregar un estudi i a prometre que la Llotja del Peix es traslladarà. Això ja ho hem escoltat moltes voltes.

L’any acaba amb les queixes i reivindicacions dels comerciants per la denegació de llicències d’activitats, que perjudiquen encara més al barri.

Notícies del 2010 al Cabanyal