La lluita – 2004


AnteriorSegüent


En febrer membres de la plataforma Salvem el Cabanyal es van manifestar a Brussel·les, a les portes del Parlament Europeu, mentres en l’interior el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i l’alcaldessa de València, Rita Barberá, presenten la Copa de l’Amèrica al Plenari del Comité de Municipis i Regions d’Europa. S’aconseguix el suport del partit Verd Europeu. El lema de la protesta és Copa Amèrica sí, Cabanyal també. La plataforma lamenta que la oportunitat de la Copa Amèrica no es gaste per a rehabilitar tot l’entorn marítim.

El 25 de març el Tribunal Suprem rebutja el recurs de l’Ajuntament per a alçar la suspensió cautelar de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, decretada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) fa just dos anys. El Suprem ratifica així la suspensió acordada a finals de Febrer de 2002. Salvem el Cabanyal aprofita la ocasió per a demanar que es recupere el barri, mentre que Alfonso Grau recorda que la prolongació no és negociable. Altres associacions i col·lectius com Salvem el Botànic, ACPV i la federació d’Associacions de Veïns de la ciutat de València recolzen la protecció del barri, així com la resta de partits polítics.

Entretant, el PP continua amb la reforma de la Llei de Patrimoni Cultural de la Comunitat, que facilitaria la desprotecció del BIC.

La segona setmana de maig, Fira Alternativa, amb presència d’una caseta de la Plataforma. I del 28 de maig al 13 de Juny, VII edició de Portes Obertes, dedicat al fotògraf Agustín Centelles, nascut al Grau. Els seus hereus cedeixen part de les seves fotografies per a les exposicions a les cases del barri.

Al juliol, la plataforma es queixa davant del CGPJ, el TSJCV i el TSJCM per dilació en la resolució dels recursos: no s’entén un retràs de més de dos anys. El 20 de Setembre té lloc l’Assemblea General més multitudinària en la història de la plataforma (molta gent va seguir l’assemblea des del carrer del saló d’actes de la Residència Nostra Senyora del Carme).

El 06 d’octubre dotze membres de la Plataforma formen la paraula “Expoliadors” en les grades de les Corts Valencianes, en protesta per l’anticonstitucional (al nostre parer) nova llei de patrimoni. Al dia següent, el PP aprova en solitari la modificació de la llei de Patrimoni, que pretén facilitar la intervenció en BIC en favor de “projectes d’interés general”. Al final canvien la llei per a poder fer el que volen en l’àmbit urbanístic.

El 14 del mateix més, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana aprova la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez (desestimant el recurs dels veïns), amb el vot discrepant de vuit dels dènou magistrats que voten. No hi cap explicació de per què són dènou els magistrats de la sala (composta habitualment per 16). Tres magistrats incorporats a última hora fallen en favor de pla. Els veïns de la Plataforma anuncien que arribaran al Suprem i ressalten les incongruències del text.

Novembre, en altra via legal oberta en 2001, el TSJ de Madrid insta al Ministeri de Cultura a què diga si hi ha espolie en el pla de reforma del Cabanyal. Hi haurà recurs al constitucional per evitar que el ministeri avalue la qüestió d’espoli. L’ajuntament pretén començar la expropiació a un preu irrisori: 461,9€/m2

En desembre, la Plataforma sol·licita reunió amb el president del TSJCV, el senyor De La Rua, per conèixer els motius de la estranya composició del ple que va aprovar la sentència del Cabanyal.