La lluita – 2000


AnteriorSegüent


Al gener l’ajuntament augmenta la partida pressupostària de l’oficina municipal d’informació (AUMSA) sobre el Pla de Prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez amb 14.737.800 ptes. generant la protesta del barri.

El 17 de febrer s’aprova en Assemblea General del barri iniciar una vaga de fam, plantejada com una protesta pacífica, de resistència, i que només pararà si el govern municipal accedix a debatre públicament el projecte urbanístic. En l’últim ple del mes la plataforma va realitzar una nova protesta amb casseroles a les portes del consistori. El 25 de març tres membres de la Plataforma inicien la vaga de fam en els jardins del Parterre en el centre de València, altres veïns fan vagues de fam solidàries amb ells, es realitzen diferents actes en el jardí en suport dels vaguistes.

Huelga de hambre - Marzo/Abril de 2000
 

Paral·lelament es realitzen noves casserolades en l’Ajuntament on s’aprova la documentació del pla (dita documentació es remet a la Conselleria de Cultura perquè done el vistiplau).

Es participa amb multitud de pancartes en la parada mora d’enguany, els edils del partit popular no es personen. A l’abril ja són cinc persones les que es troben en vaga de fam que finalitza el dia 15 (22 dies de vaga). L’escriptor i membre de la Reial Acadèmia Espanyola José Luis Sampedro se solidaritza amb la plataforma. Els estudiants realitzen una marxa-manifestació des dels diferents campus fins al lloc de la vaga de fam.

Es realitza una roda de premsa en les Corts Valencianes per part de tècnics-membres de la Plataforma. Exposició-xarrada en el Lluís Vives.

L’últim dia de la vaga de fam es realitza una Assemblea General en el mateix lloc a què acudixen molts veïns del barri i també de València, davant de la negativa del govern municipal de debatre amb els veïns i amb els tècnics es vota per la finalització de la vaga de fam.

Es donen xarrades i panells informatius en les facultats de Geografia i Història, Matemàtiques i Dret. La plataforma proposa que l’ajuntament invertisca els 9.000 milions de ptes. previstos per a expropiar vivendes i obrir l’avinguda en la rehabilitació del barri.

Es participa en una taula redona en el Club Diari Llevant sobre patrimoni. L’artista Pepe Romero presenta un documental (Retrats II. Sonata pel Cabanyal) dedicat a la lluita que seguixen els veïns d’El Cabanyal. Partits polítics, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals, estudiants i altres organitzacions signen un manifest en defensa de la plataforma Salvem el Cabanyal.

Al maig s’inicien les III Portes Obertes dedicades a Renau. Nova manifestació pel barri amb el lema Rehabilitació ja. Taula informativa en la fira alternativa de València. El Degà de Dret recolza les tesis de la Plataforma Salvem el Cabanyal. La Facultat de Dret diu que el pla d’el Cabanyal “és de totes totes il·legal”.

Durant juny s’inicia una campanya de recuperació de façanes de diverses vivendes afectades per la prolongació per part de membres de la Plataforma. Els arquitectes de l’oficina municipal en el barri que informa sobre el pla cobren un milió al mes per informar (no es troben en l’oficina sinó en els seus despatxos). L’oficina ha consumit fins al moment 33.5 milions de pessetes. Es generen noves protestes per part dels veïns de la Plataforma.

Salvem el Cabanyal demana que la Llotja de Pescadors es declare Bé d’Interés Cultural i no es trasllade.

Es participa en una taula redona organitzada per l’Associació Orriols-Rascanya L’eurodiputada Maruja Sornosa, en col·laboració amb la Plataforma, ha reclamat que la Comissió Europea cree una xarxa de llocs d’interés cultural i històric de la UE, que s’incloga el barri d’el Cabanyal.

El 7 de juliol la Conselleria de Cultura ajorna per altres tres mesos l’informe sobre el pla d’el Cabanyal perquè l’Ajuntament puga emetre nous informes favorables al pla que contraresten tots els presentats per la Plataforma Salvem El Cabanyal. La plataforma crítica la demora a aprovar el dictamen per part de la Conselleria.

A l’agost s’inicien les obres del que es deia serien vivendes per als afectats per la prolongació, i que resulten ser vivendes per a reallotjaments d’un projecte del passeig marítim. Són vivendes per a reallotjaments en la que els veïns hauran de pagar per una vivenda que ve a tindre la quarta part en metres que les seues anteriors vivendes.

Membres de la plataforma participen en una taula redona en els cursos d’estiu de la Universitat Complutense l’Escorial davall el títol Compromís social en l’art; El Cabanyal com referent. La universitat finalitza les jornades demanant la defensa del barri d’El Cabanyal. La plataforma denúncia que els servicis municipals no retiren la gran quantitat de cotxes abandonats que existixen en el barri, Esquerra Unida se suma a la denúncia.

El 7 de setembre el jutjat d’Instrucció número 17 de València admet a tràmit una querella presentada per Salvem El Cabanyal contra la directora de Patrimoni per presumpta prevaricació. L’associació ciutadana i cultural Cercle Obert de Benicalap aconseguix que la UNESCO debata sobre El Cabanyal. La plataforma torna a proposar un debat públic sobre el Pla.

El conseller de cultura insistix en el fet que l’equip del govern municipal “no ha fet correctament els deures” i no ha acompanyat la documentació del pla d’el Cabanyal amb suficients informes justificatius que permeten acollir-se a les excepcions permeses per la llei de patrimoni cultural per a intervindre sobre un bé d’interés cultural (s’obri una lluita dialectal entre el govern municipal i l’autonòmic, ambdós del mateix partit polític).

El 6 d’octubre, data en què s’acaba el termini donat per la Conselleria de Cultura i tenint un informe negatiu firmat pels seus propis tècnics, torna a prorrogar el termini a l’ajuntament perquè presente informes favorables al pla de prolongació.

Se celebra a València la Trobada Mundial de les Arts auspiciada per la UNESCO, els membres de la Plataforma protesten en les seues portes durant els tres dies de l’esdeveniment, Salvem El Cabanyal llig el seu manifest davant dels especialistes en arquitectura i urbanisme del congrés, el filòsof Francisco Jarauta desitja “la millor de les sorts a la justa causa dels ciutadans del barri d’el Cabanyal en la seua lluita”. En la seua clausura, l’arquitecte Oriol Bohigas se suma a les reivindicacions dels veïns d’El Cabanyal en contra del pla municipal i a favor de la rehabilitació del barri.

Al novembre els veïns d’el Cabanyal participen en una nova manifestació en defensa dels interessos dels barris marítims organitzada per la federació de veïns. Concert en la seu de la plataforma organitzada per Ràdio La Malva com a mostra de suport. Al desembre se celebra una festa en la seu de la Plataforma d’agraïment a totes les persones que col·laboren en la defensa del barri.