La lluita – 1998


IniciSegüent


El 22 d’abril de 1998 diverses entitats creen la Plataforma Salvem El Cabanyal per a evitar la prolongació de Blasco Ibáñez (veïns, comerciants, els partits polítics en l’oposició i entitats culturals). Eixa és la data en què comencen les accions de la Plataforma Salvem El Cabanyal. La primera d’eixes accions és la celebració de tres sopars populars en una de les places del barri durant els mesos de juny i juliol. Es presenten quatre mil escrits en contra del pla municipal.

El 24 de juliol l’Ajuntament de València aprova portar avant el planejament amb l’oposició dels veïns i de tots els partits polítics a excepció del governant (Partit Popular). Es titla d’històrica decisió i el seu cost s’estima en 9.000 milions (veient el projecte municipal es pot veure com eixe pressupost s’ha incrementat brutalment). A partir d’eixe moment el govern municipal inicia una campanya institucional la intenció de la qual és trencar la cohesió social i afavorir la divisió dels habitants del barri, comencen les promeses institucionals que al dia de hui no s’han fet realitat.

A partir d’agost els balcons del barri comencen a omplir-se de pancartes (tots els divendres es pinten pancartes en el passeig marítim), mentres que les assemblees que se celebren els dimecres es normalitzen entre els veïns, assemblees que continuen actualment i sense interrupció encara avui.

La Casa Real Espanyola, a qui es va demanar ajuda per part d’una de les associacions de veïns va comunicar a Cultura el malestar dels veïns.

Al setembre tenen lloc en el barri dos manifestacions i una reivindicació amb bici pel centre de la ciutat, es pinten murals reivindicatius, i es realitzen mobilitzacions en diferents llocs utilitzant unes sonores casserolades com a mitjà de protesta, mentres que en l’àmbit institucional, les Corts Valencianes acorden proposar al Govern Valencià declarar a tot el barri d’el Cabanyal com Bé d’Interés Cultural (ampliant la zona que ja és BIC) amb els vots en contra del Partit Popular.

Des del govern municipal s’inicia una campanya en premsa dient que es construiran pisos en el passeig marítim per a reallotjar als afectats pel pla qualificats d’autèntic “bombó” pel regidor d’urbanisme, però ometen dir quals seran les condicions de dits reallotjaments.

Té lloc la primera assemblea general de barri en els jardins del doctor LLuch al superar-se amb escreix l’aforament del saló d’actes de l’Ateneu Marítim. Dues-centes persones protesten en una taula redona celebrada en la seu de la Confraria dels Granaders d’El Cabanyal i en la que participen l’arquitecte redactor del pla i el regidor de disciplina urbanística.

La Facultat de Belles Arts recolza a la Plataforma. Es pinta un mural i s’elaboren paelles en un jardí del barri. A l’octubre un catedràtic d’economia dóna una xerrada en el barri on alerta del “perill” que pot patir el comerç tradicional del barri si es realitza el pla.

Els diumenges es pinten pancartes, s’informa els ciutadans de València i es duen a terme funcions de titelles en el passeig marítim. L’Assemblea de la Plataforma decideix realitzar durant tot el mes casserolades des de les vivendes cada nit a les 22 hores durant cinc minuts, el barri és un clamor. Al mes següent (novembre) els barris del front marítim s’uneixen en una manifestació en contra de la política urbanística del govern municipal.

La Universitat de València a través de la seua Junta de Govern aprova una postura de defensa d’el Cabanyal (també la Facultat d’Història reclama respecte per al barri), mentres que el govern autonòmic diu que donarà el seu vistiplau al projecte municipal. El Consell Valencià de Cultura visita el barri i es convoca una “volta a peu” pel barri en un ambient festiu.

L’Ajuntament dóna una important subvenció de milions a la Setmana Santa Marinera a fi de silenciar les seues protestes. Per altra banda, els veïns assistixen al ple de l’ajuntament col·locant una pancarta que diu “El Cabanyal està en la porta esperant una resposta”, i en l’exterior es dóna una nova casserolada.

Taula redona en l’Escola Superior d’Arquitectura, l’arquitecte i prestigiós urbanista Solá Morales després de visitar el barri fonamenta tècnicament la defensa de la trama urbana.

Portes Obertes 1998
 

Al desembre comença la primera iniciativa Cabanyal, Portes Obertes, al voltant de 200 artistes exposen les seues obres en vivendes i exteriors del barri. El literat Dario Fo se solidaritza amb els membres de la Plataforma en el Congrés sobre responsabilitats i deures del III Mil·lenni que s’organitza en la Llotja de València per part de l’alcaldessa. S’inicien visites guiades pel barri tots els diumenges, per a donar a conèixer el problema a la resta dels ciutadans de València i turistes.