Informe sobre el Plan Especial de Protección y Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal-Canyamelar.

Carlos Llop Torné

Professor Titular d’Urbanística del Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.

SOBRE EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I REFORMA INTERIOR (PEPRI) DE CABANYAL-CANYAMELAR (València)

El professor sotasignat del Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, tenint coneiximent del contingut del PEPRI CABANYAL – CANYAMELAR, tramitat per l’Ajuntament de València, considera que és pertinent aportar la seua opinió amb relació a les alteracions profundes i els efectes que les propostes presentades poden representar per al conjunt urbanístic del mencionat barri. La importància social, urbanística i cultural del mateix transcendeix l’escala municipal i és un referent de notable valor per a la cultura urbana de les nostres comunitats. Per això, la pretensió d’aquest escrit és sumar-se  al col·lectiu d’opinions que redunden en la petició de reconsiderar les propostes del Pla Especial, participant en el debat cultural que el projecte ha suscitat i exposant el desacord sobre el document administratiu que pot desvirtuar el caràcter, les qualitats urbanístiques, arquitectòniques i patrimonials del Cabanyal.

Per a argumentar tal posició i determinació exposem a continuació els arguments que ens pareixen sustancials per a sostenir una proposta de necessària reconsideració i reorientació per part de l’administració actuant de l’operació urbanística referida:

1.                La formació urbanística de les nostres ciutats és un ric palimpsesto de traces, morfologies, agregacions, arquitectures singulars i operacions històriques que configuren una sòlida relació entre formes físiques i entitats cíviques. La ciutat és, sense dubte, un organisme amb vida que expresa en la seua “forma urbis” els avatars, la vitalitat, la cultura d’una comunitat. El barri del Cabanyal – Canyalmelar és una part sustancial de la forma urbana de València, que expresa la identitat del s.XVIII, relacionant-se amb els eixamples del s.XIX, conformant un barri marítim singular d’illes estretes i allargades, emparentat cronològica i morfològicament amb altres barris de Barcelona (la Barceloneta), Ferrol, Mahó, etc., que formen part del llegat més significatiu de la urbanística il·lustrada espanyola.

La qualitat de la seua arquitectura no dependeix exclusivament d’edificacions històriques singulars, que inclou numerosos exemples de modernisme popular, sino que es fonamenta en el conjunt en si com arquitectura integral (morfologies i tipologies van intimament unides) la que sosté la declaració com Bé d’Interes Cultural (BIC) segons acord del Govern Valencià de data 3-5-1993. Aquesta consideració, en el seu sentit profund, ampli i global és un argument definitiu per a abordar qualsevol projecte d’intervenció en el front litoral de València que contempla el Cabanyal. L’afavoriment de millores en l’accesibilitat i, per tant, la millora de la qualitat del barri, ha de partir de les condicions urbanístiques del mateix i, per tant, de les seues pre-existències, com material fonamental per a configurar les propostes.

2.                No s’enten, en aquest sentit, l’opció proposada de “sventrar” el barri, solament per produir una conectivitat visual amb el mar. Es tracta, al nostre parèixer, d’una operació urbanística innecessària des del punt de vista funcional i improcedent com a tècnica d’intervenció amb relació a la necessitat de preservar i protegir els valors culturals – urbanístics i arquitectònics del barri, quan en el reconeiximent patrimonial dels valors del Cabanyal, s’identifica l’àrea – que ara es proposa demolir – com una de les concentracions més relevants d’edificacions d’interés.

3.                 Si la llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià declara expresament en el seu article 39.2.a que el criteri bàsic que ha d’informar la redacció de Plans Especials de Protecció dels Conjunts Històrics és: “Es mantindrà l’estructura urbana i arquitectònica del Conjunt i les característiques generals del ambient i de la silueta urbanística. No es permetran modificacions de alineacions, alteracions de l’edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d’inmobles, excepte aquells que contribueixin a la millor conservació general del conjunt”, és clar que el Pla Especial que es tramita ha de ser un instrument de valoració que afegeixi qualitat urbanística i arquitectònica a la morfologia pre-existent sense produir canvis substancials com són: l’alteració de la continuitat del parcel·lari, la destrucció del paisatge arquitectònic i la transformació del sistema de relacions urbanes d’accesibilitat amb l’apertura d’una via que pot emplaçar-se en àmbits col·laterals al barri. La prolongació de l’Avinguda de Blasco Ibáñez des de l’estació de Cabanyal fins el propi Passeig Marítim, una operació de “sventrament” de uns 800 metres de longitut, suposa una gran incidència que provoca la destrucció d’un gran nombre de vivendes i immobles i la transformació radical de l’entramat urbà, així com la segregació del barri en àmbits separats i de forma contrària a l’actual relació del Cabanyal amb el litoral, una introducció d’intensitats de trànsit inadequades a l’escala d’aquest front urbà.

Per tot l’anteior, a les parts interessades en la millora i desenvolupament cívic del Cabanyal i, en especial, a l’Ajuntament de València, es considere la pertinència d’un replantejament del PEPRI i el canvi de les propostes. Aquesta decisió ha de permetre la integració de la voluntat social ampliament expressada i afavorir una real participació en les decisions que afecten a la protecció del patrimoni. Només des de la convivència participativa en les decisions i execució del planejament urbanístic i el compromís cultural consensuat es pot preservar el contingut d’un barri amb un alt valor urbanístic.

Consideracions emeses en Barcelona per iniciativa pròpia a 8 d’Abril de 2001.

Carlos Llop Torné

Professor Titular d’Urbanística del Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.