Història del procés legal

Llig El Cabanyal, cronología de un urbanicidio. Per José Luis Ramos Segarra, advocat.

1988

En la redacció del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de la ciutat de València, llavors governada pel PSPV-PSOE, es resol deixar el barri del Cabanyal – Canyamelar en planificació diferida per un temps de quatre anys. En eixos quatre anys canvia el govern de la ciutat al Partit Popular i s’abandona la iniciativa privada (es suspenen tots els permisos d’obres).

1993-1994

En l’any 1993 el barri és declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) i en el 1994 es signa un Conveni Marc entre el govern autonòmic i el govern municipal, amb la qual cosa definitivament pareix que els dubtes plantejats en el PGOU de 1988 resten aclarides i s’opta per la conservació i protecció del barri.

1996

Apareix de nou l’amenaça de la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez al Cabanyal. Un equip de la Universitat Politècnica proposa plans alternatius que no suposen la destrucció del barri.

1997

En octubre de 1997 la Comissió de Peticions del Parlament Europeu accepta un escrit de queixa presentat per una de les associacions de veïns.

1998

El 22 d’abril de 1998 vàries entitats creen la Plataforma Salvem El Cabanyal. Es presenten quatre mil escrits en contra del pla municipal.

El 24 de juliol l’Ajuntament de València aprova dur endavant el planejament amb l’oposició dels veïns i de tots els partits polítics a excepció del governant (Partit Popular). El seu cost s’estima en 9.000 milions de pessetes.

La Casa Reial Espanyola, a qui es demanà ajuda per part d’una de les associacions de veïns, comunicà a Cultura el malestar dels veïns.

En setembre les Corts Valencianes acorden proposar  al govern Valencià declarar tot el barri del Cabanyal com a Bé d’Interès Cultural ampliant  la zona que ja és BIC, amb els vots en contra del Partit Popular.

La Facultat de Belles Arts recolzar a la Plataforma.

En novembre, la Universitat de València, mitjançant la seua Junta de Govern, aprova una postura de defensa de El Cabanyal.

1999

En Gener, un grup de 25 professors de la Universitat Politècnica signa un manifest exigint a l’alcaldessa de València que no prolongui l’Avinguda Blasco Ibáñez.

El PP refusa una proposta de l’oposició per rehabilitar El Cabanyal sense prolongar l’avinguda.

Urbanisme estima en 26.740 milions de pessetes el cost de l’execució del pla de El Cabanyal (fins ara eren 9.000 milions).

En abril, els veïns es personen a París i entreguen un escrit contra el pla al director general de la UNESCO.

Es presenten prop de 20.000 al·legacions (escrits de reclamació) contra el pla del Cabanyal.

El Bloc Nacionalista – Els Verds denúncia davant la Unió Europea la destrucció de El Cabanyal.

En maig, les al·legacions al pla arriben a les 110.318.

En setembre, els veïns tornen a denunciar el cas davant el Síndic de Greuges (defensor del poble de la Comunitat Valenciana).

2000

En gener l’ajuntament de València augmenta la partida pressupostària de l’oficina municipal d’informació sobre el pla de prolongació de l’avinguda (AUMSA) amb 14.737.800 pessetes.

En març s’aproven en l’ajuntament la documentació del pla. La documentació és remesa a la Conselleria de Cultura per que es done el vistiplau.

En maig, el Degà de la Facultat de Dret recolza les tesi de la Plataforma Salvem El Cabanyal. La facultat diu que el pla “és clarament il·legal”.

En juny, Salvem el Cabanyal demana que la Llotja de Pescadors es declare Bé d’Interès Cultural i no es trasllade.

L’eurodiputada Maruja Sornosa, en col·laboració amb la Plataforma, ha reclamat que la Comissió Europea cregue una xarxa de llocs d’interès cultural i històric de la UE, en la qual s’inclogui el barri de El Cabanyal.

El 7 de juliol la Conselleria de Cultura ajorna per altres 3 mesos l’informe sobre el pla del Cabanyal per que l’ajuntament puga emetre nous informes favorables al pla.

El 7 de setembre el Jutjat d’Instrucció núm. 17 de València admet a tràmit una querella presentada per Salvem el Cabanyal contra la directora de Patrimoni per presumpta prevaricació.

L’associació ciutadana i cultural Cercle Obert de Benicalap aconsegueix que la UNESCO debati sobre El Cabanyal.

El Conseller de Cultura insisteix que l’equip del govern municipal no ha acompanyat la documentació del pla de El Cabanyal amb suficients informes justificatius que permetin acollir-se a les excepcions permeses per la llei de patrimoni cultural per intervenir sobre un bé d’interès cultural.

El 6 d’octubre, data en la qual acaba el termini donat per la Conselleria de Cultura i tenint un informe negatiu signat pels seus propis tècnics, torna a prorrogar el termini a l’ajuntament de València per que presente informes favorables al pla de prolongació.

2001

En el mes de gener, en un dia, la Conselleria de Cultura resol els cinc informes que l’ajuntament ha presentat, donant via lliure a la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez sense tindre en compte ni els informes realitzats pels tècnics de la Conselleria contraris a la prolongació ni els informes presentats per la Plataforma.

El dia 25 de gener, la Sindicatura de Greuges (Defensor del Poble valencià) emet un informe recomanant a la Conselleria de Cultura l’anul·lació del projecte municipal.

El dia 26 de gener el projecte és aprovat en l’ajuntament de València amb els vots favorables del Partit Popular.

En juliol, la Plataforma anuncia la presentació d’un recurs contenciós – administratiu demanant la paralització parcial del pla de prolongació.

En novembre, la Universitat Politècnica de València lliura una medalla a la Plataforma per la defensa feta en pro de la preservació del patrimoni cultural, arquitectònic i social del barri.

2002

En gener es debat el recurs del pla del Cabanyal. El 29 decideixen paralitzar les expropiacions per prolongar l’avinguda. Consulti ací la sentència.

2004

En març el Tribunal Suprem refusa el recurs de l’ajuntament per llevar la suspensió cautelar de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, decretada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ)  fa dos anys.

En Juliol, la Plataforma es queixa davant el CGPJ, el TSJCV y el TSJCM per dilació en la resolució dels recursos.

El 7 d’octubre, el PP aprova en solitari la modificació de la Llei de Patrimoni. Canvien la llei per poder fer el que vulguen en l’àmbit urbanístic.

En setembre el TSJ de Madrid insta al Ministeri d’Educació i Cultura a dir si hi ha expoli en el pla de reforma del Cabanyal.

El 14 d’octubre, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana aprova la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez amb el vot discrepant de huit dels dinou magistrats que voten.

2005

Continuem a l’espera que el Tribunal Suprem diga si accepta a tràmit el recurs presentat per la Plataforma contra la sentència del TSJCV.

2006

El TSJCV estima el recurs de AUMSA sobre la sentència que paralitzava els enderrocaments en algunes cases de la zona afectada. Consulta la reacció de la Plataforma.

2007

En juny, una jutge evita l’enderrocament de deu edificis afectats per l’ampliació de Blasco Ibáñez.

En desembre, la Plataforma Salvem el Cabanyal presenta denúncia en la Fiscalia del TSJ CV, Fiscalia de Menors.

2008

Gener: la Plataforma Salvem el Cabanyal exigeix la paralització immediata de les activitats de Cabanyal 2010 S.A.

Febrer: El Tribunal Suprem refusa les al·legacions de l’ajuntament sobre el pla del Cabanyal.

23 de desembre: el Tribunal Suprem dona llum verda a la destrucció de El Cabanyal.

2009

El Director Tècnic de Cabanyal 2010 qüestiona el projecte.

Els socis privats de Cabanyal 2010 abandonen el projecte.

En juny, el Tribunal Suprem obre de nou la via per revisar la legalitat de la prolongació de l’avinguda.

En juliol el Tribunal Superior de Justícia paralitza els enderrocaments.