La Setmana Santa marinera


AnteriorSegüent


L’activitat tradicional per antonomàsia en el Cabanyal és la celebració de la Setmana Santa Marinera. Els orígens de la Setmana Santa Marinera de València es remunten al segle XV, quan es crea una agrupació anomenada la “Concòrdia dels Disciplinats” o Concòrdia dels que fan disciplina, de la qual va ser prior Sant Vicent Ferrer. Des d’aquí es manca de qualsevol tipus d’arxiu, ja que els Arxius Parroquials i els del propi Arquebisbat, van ser destruïts en la Contesa Civil. Per tant s’han hagut de reconstruir els fets basant-se en fragments dispersos que han anat recomponent la història de la Setmana Santa Marinera.

Ntr. Señora del Rosario

Close

Ntr. Señora del Rosario

 

El que es pot afirmar és que aquesta existia des de temps immemorials, celebrant en tres Parròquies del Districte Marítim de València: La nostra Senyora dels Àngels, la Mare de Déu del Roser i Santa Maria del Grau. Un dels esmentats fragments d’informació, emanat de la pròpia organització de la Setmana Santa, ens parla del cas concret de Santa Maria del Grau a finals del segle XVIII. Ens explica d’una agrupació anomenada la “concòrdia de Santa Maria del Grau” que era en realitat una Archicofradía, i englobava en el seu si diverses entitats, com eren els Sayones que rendien culte al Sant Sepulcre. Els Sayones representen els cavallers cristians que van anar a Terra Santa a reconquistar els Sants Llocs, i que des del principi va assumir la Setmana Santa Marinera com a seus. Una altra secció estava constituïda pels penitents que rendien culte al Santíssim Crist. Una altra, creada després de l’ocupació francesa de principis del XIX, és la de Granaders, que representen a aquells Granaders de l’Exèrcit Francès que, en uniforme de gala, donaven escorta a la imatge de la Mare Dolorosa en la Processó del Sant Enterrament.

Així, entrem en el nostre segle amb una fesomia molt peculiar de la Setmana Santa Marinera, existint en les tres Parròquies, corporacions de Sayones, ara rendint culte a Jesús Natzaré amb la Creu a coll, corporacions de Granaders dedicades al culte de la Santíssima Verge, bé en la seva advocació dels Dolors, bé en la de la Soledat, i les confraries de Penitents, a València anomenades de “Vestas” en al.lusió a l’capirot tradicional que porten en Setmana Santa; existien d’aquestes últimes, la Confraria del Santíssim Crist del Salvador en els Àngels, la Confraria del Santíssim Crist del Bon Encert en el Rosari, i la Confraria del Santíssim Crist de la Concòrdia a Santa Maria. Totes elles ara amb funcionament autònom.

Via Crucis en Los Angeles (1942)

Close

Via Crucis en Los Angeles (1942)

 

La renovació de tot això es produeix en la dècada dels vint de 1900. Un grup de devots crea en 1924 la Germanor de la Santa Faç a la Parròquia de Nostra Senyora del Rosari, ia ells correspon el mite d’haver introduït un nou element de culte, trencant amb la uniformitat imatgeria, ja que el Natzarè i la Dolorosa va afegir el grup del Pas de la Verònica, que constava de cinc figures, d’altra banda va modificar el vestuari, dotant-lo de teles més riques (ras, seda i vellut) que a poc a poc van anar assumint la resta, en tercer lloc, va acabar amb la concepció de Setmana Santa Marinera integrada per Granaders, Sayones i Vestas, donant pas a una etapa de creació de noves Germandats que transformarà el panorama de les processons.

En Nostra Senyora dels Àngels es creen la Confraria de Jesús a la Columna, la Germandat del Santíssim Ecce Homo, la Corporació de Soldats Romans, La Germandat del Santíssim Crist del Perdó, amb una bella talla de Crist Crucificat, i la Germandat del Sant Silenci, que rendia culte al Sant Sepulcre. A la Mare de Déu del Roser es creen la Corporació de Pretorianos, amb una talla de l’Ecce Homo, la Germandat de la crucifixió del Senyor, la Germandat del Santíssim Crist dels Afligits, i la Germandat del Sant Sepulcre. A la Santa Maria del Grau, la Germandat de la Flagelación del Senyor, i la Germandat de l’Oració de l’Hort, amb un antic grup que representa Jesús davant del Àngel a Getsemaní.

Després de la guerra civil es crea una nova entitat parroquial, Sant Rafael Arcàngel, que es va integrar ràpidament en les celebracions. En aquests anys es van crear més germandats. Cito la Germandat de Nostre Pare Jesús Nazareno, amb un pas legòric de la Segona Caiguda de Jesús en el seu camí cap al Calvari, la Germandat del Davallament del Senyor i la Germandat del Sant Calze del Sopar.

L’organització de la Setmana Santa va tenir però una fallida durant uns 40 anys. El motiu no era més que una qüestió organitzativa. El 1948 la comitiva de la Setmana Santa que venia des del Cabanyal fins al Grau, arribava fins a la part de darrere de Santa Maria del Mar pel carrer del Crist del Grau i es dissolia en aquesta zona al costat de l’Església, en l’Avinguda del Port. El cas és que no avançava més endavant, cap a la via del tren o actual Bulevard de Serradora, com semblava natural. El més lògic era que si es tractava d’abastar la zona d’influència del Grau, les desfilades s’estenguessin i processó fins al límit o la frontera del Grau amb València. Segons m’explica Antònia GM, veïna del Cabanyal que va viure el cisma, la comitiva es detenia en aquesta zona a causa del recorregut del tramvia. Durant les celebracions de la Setmana Santa, el tramvia tenia una gran afluència de passatgers i es feien serveis especials a causa de l’interès dels valencians del centre de la ciutat que volien contemplar les celebracions religioses marineres. La Companyia de tramvies, en reconeixement als organitzadors de la Setmana Santa, que tenien aquesta gran influència en l’augment de la seva recaptació, els compensava amb una subvenció anual de 6.000 pessetes. A canvi, els organitzadors havien de respectar el recorregut del tramvia i evitar que la comitiva ocupés la zona per la qual s’estenien els rails.

Semana Santa en las barracas

Close

Semana Santa en las barracas

 

Aquest mateix any, uns eren partidaris d’aturar en el lloc establert, guardant disciplina en l’organització, altres, més aviat del Grau, eren partidaris de sobrepassar la línia. Aquest any el sacerdot responsable de l’organització era l’Arquebisbe Vicente Gallart, que va advertir que ningú trenqués la disciplina. Però no tots van obeir. Aquest dia, un bon grup va donar el pas per ocupar aquest extrem del Grau, passant per sobre de les vies i dels interessos del tramvia. Altres, en canvi, van romandre en la seva zona de l’Avinguda del Port. Gallart es va enfadar amb l’actitud dels transgressors, expulsant de la Junta de la Setmana Santa a diverses confraries.

En les següents juntes es va demanar la destitució de Gallart, i confraries solidaritzades amb les que havien estat expulsades van decidir no sortir fins que Gallart no dimitís o fos destituït. El cisma es va consumar i durant gairebé quaranta anys, no van tornar a desfilar, encara que molts van ser forçant sempre perquè els dos barris tornessin a desfilar junts, i el 1987 es va restablir la normalitat.

De tota manera, després de 40 anys, les coses havien canviat una mica. De manera que només van tornar a procesionar les antigues germandats del nostre Pare Jesús Nazareno, la Pontifícia i Reial Germandat del Crist de la Concòrdia, i els Granaders de Santa Maria del Mar, a la qual es va adherir una nova germanor: la de Jesús de Medinaceli .

Així continua la seva marxa el 2000 la Setmana Santa Marinera. Hi ha un dia assenyalat característic per a cada germanor, en què aquesta procesiona amb el seu tron-va, i que constitueix el seu dia oficial de presentació. A aquest fet s’uneix una circumstància innovadora, i és que la majoria d’aquests actes de presentació són en realitat trasllats processionals d’imatges, ja que és tradició a València el qual cada Setmana Santa es de culte a les imatges en els domicilis dels confrares a els que correspon segons sorteig. Allà, a cada un d’aquests domicilis s’arregla perfectament el lloc on va a descansar la imatge i s’està tot el dia atenent els fidels que s’acosten a contemplar-les.


I també:
La Semana Santa Marinera. Francesc Amat Torres
La Semana Santa y la prolongación de Blasco Ibáñez