Els origens


IniciSegüent


Els seus orígens es remunten al segle XIII, quan un grup de pescadors s’assenten en aquesta zona per viure de la pesca amb les seves famílies. Jaume I, molt interessat que creixca l’activitat pesquera, col.laborarà perquè aquests pescadors vagen edificant a la zona, construint petites barraques a primera línia de la platja. Es forma així el Barri de pescadors, que no rebrà fins ben entrat el segle XV el nom de Cabanyal.

Arrastre dels bous (2)

Close

Arrastre dels bous (2)

 

Els pescadors comprenen prompte que han d’estar organitzats si volen mantenir un diàleg amb les autoritats, i així es van formant els gremis de pescadors. L’origen del Cabanyal és per tant inconcebible sense el mar, i sense els seus pescadors o mariners, que es dedicaven a una modalitat de pesca d’arrossegament coneguda com la més típica d’aquesta franja litoral.

La coneguda pesca dels bous, popularitzada en els quadres de Sorolla, fa que en el Cabanyal comencin a construir cases dels bous. Aquestes cases tenien dues parts fonamentalment: la barraca o casa en si on habitaven els criats que cuidaven dels bous, i una mena de corral per als animals.

A principis del segle XVIII ja hi ha al Cabanyal prop de dues-centes barraques. I a partir de 1789 es declara que els pescadors hauran de complir amb el tràmit burocràtic per legalitzar la seva situació. És fàcil imaginar la commoció que es produiria en el Cabanyal, on no sabia signar gairebé ningú, per tramitar tota la paperassa i visitar el escribano real fent taula rasa de les seves propietats i demanant una altra vegada el permís per habitar en les seves pròpies cases.

Una altra de les amenaces sempre pendents sobre aquests primers habitants del Cabanyal era el foc. Les barraques eren fràgils i n’hi havia prou la petita espurna escapada d’un fogó per transmetre el foc a totes les barraques en què predominava la palla.

El 21 febrer 1796 es va produir un incendi de les barraques existents en el Cabanyal. No se saben les causes exactes. Aquest dia bufava una tramuntana, com sembla indicar la direcció i la intensitat de les flames en el gravat que un improvisat i anònim artista va dibuixar aquest mateix dia. Va ser una gran desgràcia per a tots els veïns i el record va perdurar durant molt temps en la memòria col.lectiva del Cabanyal.

A mesura que avança la construcció del moll del port, iniciat el 1792, la mar s’allunya cada dia una miqueta i en el seu lloc va naixent una nova terra. A la costa de València, l’onatge va de nord a sud, i arrossega els fons marins cap a Cullera, fins que uns onatges de signe contrari restableixen l’equilibri. Però a aquest procés se li va oposar un mur de contenció artificial: el moll constituïa un fre per a les sorres, que al xocar amb ell anaven sedimentant lentament. Tot aquest aterrament va ser elevant el nivell bàsic del terreny, i l’aigua que inundava el Cabanyal durant els temporals, anava sent continguda per les sorres, i la franja costanera estava cada dia més seca. Davant els sorpresos ulls dels pescadors, s’estenia una platja cada dia més espaiosa.

La Guerra de la Independència va tenir també determinades repercussions en el Cabanyal. El conjunt de la població del Cabanyal i del Grau va fer front a l’exèrcit de Napoleó, encara que no amb excessiva fortuna. Concretament el 26 de desembre de 1811, mentre els pagesos de la propera horta estaven tots emmurallats a l’interior de la ciutat, un nodrit grup de voluntaris defensava el pas del riu, per la part de Natzaret, però van ser delmats per la cavalleria francesa. La línia espanyola va ser embolicada, atropellada i dispersa en l’espai de breus moments. Immediatament, al camí del Grau, l’exèrcit francès va desplegar un dispositiu artiller que li va permetre imposar silenci als focs de la línia espanyola per aquest lloc estratègic i dominar a plaer el llit del Túria en tot el seu curs fins el seu desguàs al mar .

Tots aquests esdeveniments tindrien el seu posterior reflex en la celebració de la Setmana Santa Marinera: quan per fi es va expulsar als francesos, els mariners els van prendre els uniformes de granaders, que després exhibirien amb orgull a les processons.

L’any 1814 el Cabanyal ja comptava amb 1.515 habitants. La majoria eren pescadors. En total, 1.501 adults, 255 nens, i 209 nenes. Els mariners pensaven que això era motiu suficient per reclamar una parròquia autònoma. D’aquesta manera, el Sr Josef Fornés, arquitecte de la Reial Acadèmia de Sant Carles, construeix una Església, amb la invocació de Nostra Senyora dels Àngels. Aquesta destacava per la seva alçada entre totes les vivendes circumdants. Això li conferia un aspecte molt pràctic per als mariners, ja que el campanar els servia de referència quan pretenien guanyar la riba durant els temporals.

Durant els mesos d’agost i setembre de 1834 es declara en el Cabanyal una epidèmia de la qual no se sap massa, però és el fet que la Junta de Sanitat de València mana a l’alcalde que cada dia li comuniqui relació de tots els envaïts lleus, greus, curats i morts que hi hagi hagut en aquest poble des que es va presentar el contagi. Però l’Ajuntament no està prou organitzat i només és capaç de donar el nombre de morts des del 16 al 30 d’agost, que són 98 persones.

És en plena guerra carlista, el 1836, quan dos protagonistes de la història escullen el Cabanyal per a edificar-hi la seva residència d’estiu: es tracta de Luisa Maria Carlota, amb el seu marit Francesc de Paula Antoni, sereníssims Senyors Infants d’Espanya. Es tracta dels germans de Ferran VII, decidits partidaris de la seva neboda Isabel, i contraris al seu propi germà Carles Maria Isidre. L’alqueria que compren ja està edificada sobre dos solars al carrer dels Àngels, que té a la seva esquena carrer Sant Josep (actual carrer Escalante).

La guerra contra el carlisme no tenia cap perspectives de victòria mentre els liberals no es posen d’acord entre ells. El que tracten de fer els liberals és sumar forces, buscant aliats allà on n’hi hagi. Un dels llocs on els busquen és en el Cabanyal. Un cop reforçada aquesta aliança dels liberals amb el poble, es guanya una altra batalla, aquesta vegada per les armes, als carlins, als quals es infligeix una derrota el juliol de 1836. És en aquest content en què es constitueix el nou Ajuntament del Cabanyal, donant origen al naixement d’un poble amb plena autonomia municipal. L’encarregat de dirigir és el capità de la Milícia Nacional Francisco Cubells. Cubells és el primer alcalde constitucional del Poble Nou del Mar