El modernisme popular


Anterior


A la segona meitat del segle XIX diversos factors es van conjugar per donar lloc a una eclosió de llum i color aplicada a l’arquitectura. A més de la industrialització dels processos de producció, ara mateix s’experimenta un creixement demogràfic important de la població valenciana, unit a un creixement econòmic protagonitzat per una burgesia ascendent que impulsarà un procés de renovació urbana i de reforma i modernització dels habitatges. Altres factors de pes seran l’aparició d’un corrent higienista i la d’un nou estil, el Modernisme.

És per aquestes dates quan comença l’enderrocament de les muralles a València (1865) i s’aprova el projecte definitiu de l’Eixample en 1884. Comença la renovació urbana i es construeixen edificis i habitatges que responen al nou gust de l’època. Les noves arquitectures responen als nous criteris estilístics: els historicismes i l’eclecticisme.

Reina 152

Close

Reina 152

 

Si tornem la mirada cap als Poblats Marítims veiem com no són aliens a tots aquests esdeveniments. Serà també en aquest període, des de l’incendi de 1875 fins a la Guerra Civil, quan es vagen substituint la pràctica totalitat de les barraques originàries per cases d’obra. A aquest procés de renovació urbanística se suma el fet que el Cabanyal es converteix en la zona d’estiueig dels habitants de la ciutat de València, que es construeixen cases i xalets o lloguen habitatges a la zona.

Les noves arquitectures tindran com a models les edificacions burgeses de la ciutat i els edificis emblemàtics que anteriorment hem nomenat. No obstant això no serà una arquitectura culta sinó una arquitectura de tipus popular en què propietari i mestre d’obres conjuguen les seves idees donant com a resultat peculiars, rics i magnífics exemples de creació lliure i ingènua. És l’anomenat Modernisme Popular .

Un dels principals elements definitoris de l’estètica del modernisme popular serà la ceràmica arquitectònica. Des de finals del segle XIX es produeix un fenomen absolutament singular d’identificació d’una sèrie d’edificis amb una realització ceràmica en els exteriors, utilitzant majoritàriament rajoles ceràmiques de producció seriada industrial però que, per la seva disposició, per la selecció de models i pel treball personalitzat en la seva instal·lació, donen com a resultat una expressió visual única.

Close

06-juny-2010 13:17

 

Per densitat d’intervencions ceràmiques i per les característiques d’aquestes intervencions, no trobem a Europa una altra expressió popular on la ceràmica hi conste amb aquesta contundència, amb l’única excepció de Portugal on es repeteix el fenomen, encara que amb la utilització freqüent de panells figuratius i taulellets fabricada per encàrrec per a un determinat projecte.

Aquesta expressió única en la utilització de rajoles ceràmiques en façana abasta els següents aspectes fonamentals:

  • Utilització majoritària de producte seriat i industrial, amb tot just inclusió de ceràmica arquitectònica tridimensional o conjunts ornamentals realitzats per encàrrec. El baix pressupost d’aquesta arquitectura i la intervenció personal del propietari són les raons d’aquesta elecció.
  • La voluntat de personalitzar cada habitatge porta a una expressió de gran potència gràfica i visual que, en alguns casos, té un valor intrínsec a nivell individual (correspon a les façanes que han donat la volta al món en algunes publicacions per la singularitat del tractament ), però que en la majoria dels casos tenen valor a nivell col·lectiu.
  • A nivell formal, les façanes ceràmiques del Cabanyal representen també un museu a l’aire lliure d’un amplíssim repertori de taulellets que abasta les produccions protoindustrials i industrials de les primeres dècades del segle XX. Expressió única i irrepetible de l’eclecticisme decoratiu de la rajola valencià d’aquella època i amb una especial referència també al repertori modernista

I també:
Informe sobre la cerámica de aplicación arquitectónica.. Carmen Sevilla.
Informe sobre la presencia cerámica en el barrio del Cabanyal. José Luis Porcar.