La Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar està hui ací, al ple de l’Ajuntament de València, perquè en ell es tracta un tema que fa referència directa al PEPRI del Cabanyal. No podem fer us del torn de paraula per no estar la plataforma inscrita en el registre d’associacions de l’Ajuntament de València, però volem que la nostra veu arribe als representants de la ciutadania a l’ajuntament i a l’opinió pública en general.

Han transcorregut exactament 13 anys i sis mesos des que el 21 de juliol de 1998 es va prendre la decisió en la comissió d’Urbanisme que l’avinguda de Blasco Ibáñez arribara fins al mar. La Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França continua treballant per a aconseguir un únic objectiu, una solució de consens per al barri i a més per a tot el front litoral de la ciutat de València.

El barri del Cabanyal és un espai de gran importància geoestratègica, situat a mitjan camí de la concentració universitària, més de 50.000 estudiants i 3.000 professors, de la platja, del gran centre logístic que és el port, etc.
No obstant això, des de 1998 el barri d’El Cabanyal viu una autèntica agonia urbana. I no entrarem en qüestions “com per culpa de..”, “a causa de …” simplement la viu.

És evident que, així s’ha posat de manifest en multitud de fòrums en què s’ha debatut la realitat del nostre barri, el litoral marítim de València té una extraordinària vitalitat urbana i social i el barri del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França és una de les seues millors oportunitats, tal vegada la millor.

Però a més hi ha un valor afegit d’incalculable importancia, la Plataforma Salvem El Cabanyal CCF ha sigut capaç de crear una xarxa social, cultural i artística al voltant del seu projecte que ha suposat una revolució en el barri.
Comptant només amb els nostres mitjans i l’empatia amb la nostra causa de la ciutadania en general, del món de l’art i de la cultura. Empatia que ha anat creixent incessantment durant estos tretze anys, per a això treballem i estem disposats a fer el que és necessari perquè així siga. Estem i estarem al servici
d’un pla de rehabilitació amb participació ciutadana i acord social.

Tenim molts projectes i idees a desenrotllar en el nostre barri l’objectiu principal del qual és solucionar els problemes que estem patint i trobar una solució de futur que assegure el desenrotllament social i econòmic.

Cal posar especial èmfasi en la immediatesa de les mesures a prendre, perquè la situació està arribant a un punt insostenible. És imprescindible aconseguir una solució que permeta, a termini curt, rehabilitar les vivendes populars -com ja es ve fent a nivell particular; que incentive la construcció de vivenda de nova planta de tipologia coherent i respectuosa amb el barri en els ja excessius solars abandonats; que urbanitze i reequipe el barri; que dissenye i revitalitze els grans espais buits existents entre Dr. Lluch i el Passeig Marítim; que reaprofite les velles instal·lacions productives; que fomente l’assentament de nova població jove; que elimine els focus de degradació ocupats per població marginal, etc.

El barri del Cabanyal – Canyamelar a pesar d’estar ferit continua sent viu i té futur, un esplèndid futur, per poc que les decisions polítiques que li concerneixen canvien. Una política de consens i de rehabilitació permetria en un termini molt curt canviar la realitat del barri. Una política de confrontació porta a l’estancament i a la degradació.

En unes declaracions realitzades per un dels dos arquitectes firmants del projecte trobem perfectament resumides molts dels arguments arguments què obliguen a un canvi de política respecte del Cabanyal.

Fonts veïnals estimen que el cost s’elevaria a 286 milions d’euros, la qual cosa fa impracticable la seua execució a causa de la parada immobiliària i la crisi econòmica. L’arquitecte va contestar sobre açò que no és cap novetat les dificultats financeres per a realitzar les distintes unitats d’execució. <>.

Demanem al govern municipal que convoque una reunió amb totes les parts interessades en el desenrotllament del Cabanyal i de la ciutat de València per a replantejar d’una vegada per sempre el futur del nostre barri.

Amb el futur del Cabanyal –Canyamelar -Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar una ràpida solució és que el Govern Municipal compte amb els veïns, amb els partits polítics en l’Ajuntament i altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València.

Les dificultats de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè esta crea llocs de treball de forma immediata i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació i destrucció, que li costa diners a l’Ajuntament i retarda la solució.

Cabanyal, 27 de gener de 2012

En la interlocutòria, de 12 de gener de 2012, el TSJ de Madrid reafirma la validesa i el rigor de l’Ordre del Ministeri de Cultura en què es declarava que el Pla del Cabanyal produeix espoli.

El febrer de 2010 l’Ajuntament de València va presentar Demanda d’Execució de Sentència davant el TSJ de Madrid a partir del qual es pretenia una resolució que anul·lés l’Ordre del Ministeri de Cultura/3631/2009 de 29 de desembre (BOE de 8 de gener de 2010). Els motius que es van plantejar davant el TSJ de Madrid són els que tants vegades s’han intentat validar, pel govern municipal, davant la premsa i l’opinió pública, és a dir:

• Que no hi ha tutela superior de l’Estat pel que fa al patrimoni del Cabanyal i, conseqüentment, al PEPRI.
• Que el Ministeri de Cultura no va consultar a l’Administració municipal en el procés d’execució de sentència del Tribunal Suprem a partir del qual es resol positivament el procediment per espoliació del CONJUNT HISTÒRIC del Cabanyal-Canyamelar.
• Que l’Ordre no estava motivada amb informes tècnics.

Doncs bé, després de la detinguda lectura i estudi en profunditat de la interlocutòria del TSJ de Madrid s’arriba a la conclusió del equivocats que estan els que assessoren jurídicament al nostre govern municipal, ja que la interlocutòria desmunta una a una totes les argumentacions exposades a la Demanda d’Execució de Sentència de l’Ajuntament de València.
La interlocutòria del TSJ de Madrid demostra que:

1. Referma la validesa i rigor amb què es va treballar des del Ministeri de Cultura.
2. Es confirma que sí que hi ha tutela superior de l’Estat, pel que fa a vetllar pel patrimoni existent en el Conjunt històric del Cabanyal-Canyamelar.
3. Que l’Ordre Ministerial es va dictar per qui l’havia de dictar segons es raona en els FONAMENTS DE DRET (Primer punt 5) de la interlocutòria, i que la querella de l’alcaldessa contra la ministra Ángeles González-Sinde va ser una barbaritat i una sortida de to. Ja ho va demostrar en el seu moment la inadmissió a tràmit per part dels tribunals de justícia.
4. Que contràriament al que diu l’Ajuntament i el Govern valencià, sí que van ser escoltats en el procediment d’elaboració de l’Ordre Ministerial que declara espoliació. Ja que la interlocutòria del TSJM deixa ben clar que van tenir audiència i enviar els seus informes en el tema, igual que la resta de les parts personades enviem i vam proposar els nostres.
5. Que la motivació de l’Ordre és irreprotxable, precisa i rigorosa.
   

   Y aunque los informes técnicos jurídicos reseñados provenientes del Ayuntamiento y de la Junta de Gobierno del Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia son desvirtuadores del expolio, sin embargo la mayoría de los informes (…) apoyan de manera rotunda los amplios y exhaustivos informes procedentes de los Arquitectos de la Inspección de Patrimonio de la Conselleria de Cultura Valenciana, de la Sindicatura de Greuges, (…) FONAMENTS DE DRET (pàgina 17 de la interlocutòria)

Així és que queda demostrat per l’alt tribunal que, per elaborar l’Ordre, es va seguir el procediment que marca el Reglament de la Llei de Patrimoni, i es van tenir en compte pel Ministeri de Cultura (es detallen la gran quantitat d’informes que es sol·licitar en FONAMENTS DE DRET, punt segon, página15 de la interlocutòria. Entre ells un informe del Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya que considera que l’aplicació del PEPRI comportaria l’espoli del BIC), una gran quantitat d’informes tècnics, de persones i organismes molt solvents en matèria de patrimoni artístic.

Volem ressaltar una vegada més que el Ministeri de Cultura va dictar l’Ordre no per fastiguejar a una administració local, sinó perquè l’hi havia ordenat el Tribunal Suprem, en confirmar la sentència del TSJ de Madrid i es va fer amb el màxim respecte a les institucions competents en Patrimoni i amb el màxim respecte a les lleis.

Davant d’aquest Auto judicial, des de la Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar – Cap de França volem, un cop més, fer una crida al consens social i a que l’Administració Local convoque una reunió a totes les parts interessades en el desenvolupament del Cabanyal i de la ciutat de València per a replantejar d’una vegada per totes el futur del nostre barri. Sabem que amb el futur del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França ens juguem una part important, molt important, del futur de tota la ciutat i l’única forma de trobar una ràpida solució és que l’Administració municipal compte amb els veïns, amb els partits polítics a l’Ajuntament, altres forces socials i sindicals representatives de la ciutadania de València.

La fallida de les arques valencianes aconsellen ara més que mai la via de la rehabilitació, perquè aquesta crea llocs de treball de forma immediata i moviment econòmic, al contrari que l’expropiació, que li costa diners a l’Ajuntament i retarda la solució.

S’adjunta AUTO del TSJ de Madrid complet
S’adjunta LICITE de la Demanda d’Execució de Sentència que interposar l’Ajuntament de València al febrer 2010

Atentament, Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

DILLUNS 12

• 18:00 h: Inauguració de les jornades i Presentació del projecte Cabanyal Arxiu Viu a càrrec de Lupe Frígols, Bia Santos i Marisa Giménez, convidat un representant del Ministeri de Cultura.
• 18:30 h: Taula rodona El Cabanyal. Iniciatives ciutadanes Faustino Villora (Plataforma Salvem el Cabanyal), Maria del Mar Villalba (Viu al Cabanyal), Pepe Martorell (veí del Cabanyal), Emiliano García (President de l’Associació de Comerciants del Marítim) i moderat per Emilio Martínez (Arxiu Viu).

DIMARTS 13

• 12:00 h: Presentació projecte Derives virtuals al Cabanyal, Projectes artístics geolocalitzats, Laboluz, Transnacional Temps, Diego Díaz i Clara Boj, Manuel Ferrer i Alena Mesarosova – presentat per Emilio Martínez. Lloc: Teatre de l’Estrella, Plaça Llorenç de la Flor.
• 18:00 h: Presentació projecte Aprenent del Cabanyal. Propostes lúdiques i educatives Silvia Molinero i Mixuro estudi d’arquitectura – presentat per Bia Santos.
• 18:30 h: Taula rodona la participació ciutadana i la intervenció sobre la ciutat construïda i habitada – Itziar Vellido, ADR-architectes, arquitecta urbanista de la xarxa Gea21, Josep Maria Montaner, Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, UPC, i moderat per Tato Herrero, arquitecte i professor de l’Escola d’Arquitectura de València, UPV.

DIMECRES 14

• 18:00 h Presentació projecte La Més Bella Playa. Revista objecte sobre el Cabanyal Lupe Frigols i Pepe Murciego.
• 18:30 h Taula rodona El Cabanyal: preservació i possibilitats del seu patrimoni urbà Pau Longoria, Director de Projectes de World Monument Fund, Gaspar Muñoz Cosme, Institut de Restauració del Patrimoni UPV, Daniel Benito Goerlich, professor del Departament d’Història de l’ Art de la Universitat de València, convidat un representant de l’equip de govern de l’Ajuntament de València i moderat per Vicente Gallart, Vicepresident de l’associació de veïns.
• 20:30 h Cloenda del cicle de conferències i vi d’honor.

DIUMENGE 18

• 12:30 h Presentació de la revista objecte “La Més Bella Playa”. Performance musical a càrrec “De la Puríssima”, amb Julia de Castro i Miguel Rodrigáñez.
  Lloc: Plaça de la Creu del Canyamelar, Carrer Mediterràni.

MÉS INFORMACIÓ:
www.cabanyalarchivovivo.es

La secció de notícies tradicional recollia una enorme quantitat de notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació sobre el barri del Cabanyal, i la seva lluita contra el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar. Gairebé totes aquestes notícies no apareixen a les hemeroteques digitals dels diaris (excepte les més recents) i moltes es van copiar, en el seu moment, a mà, lletra a lletra. Constitueixen un conjunt realment valuós que recorda i exposa quines han estat les actituds, paraules i finalment fets consumats al llarg de més de deu anys.

No obstant això, per ser pàgines estàtiques, la recerca d’una o més notícies relacionades amb algun tema en concret es convertia en una tasca complexa.

Hem començat a introduir tota aquesta informació (centenars de notícies) a la base de dades del servidor de www.cabanyal.com. D’aquesta manera és possible consultar la base de dades a través de una interfície senzilla i fer cerques per mitjà de publicació, any o terme. Així podem donar més visibilitat al que va passar durant (més de) 12 anys, i fins i tot anar més enrere en el temps.

La tasca de pujar articles antics és llarga, i queda molt per acabar. No obstant això, atès que totes les notícies del 2011 ja estan pujades, hem decidit publicar el cercador. També hem completat les notícies del 2001 (deu anys enrere) i lentament anirem completant el treball. De moment, podem recordar:

- La primera vegada que es va parlar dels pisos per als reallotjats del pla en Las Provincias. Era abril de 1999.
- L’última vegada que es va parlar d’ells, tot just fa uns dies, també en Las Provincias. Els veïns pateixen filtracions d’aigua i l’Ajuntament i AUMSA es desentenen.

El recorregut per la història de la lluita ciutadana del Cabanyal és apassionant. Com ha estat explicat resulta d’allò més revelador. Esperem que amb aquesta nova eina puguem fer a tots partícips de la història i del seu discurs, el qual, n’estem convençuts, també ens dóna la raó.

- No basta con decir que se acata una resolución de los tribunales, pues no se puede esperar menos de una administración responsable. Los múltiples rechazos que ha venido recibiendo el PEPRI del Cabanyal-Canyamelar desde distintas instituciones y organizaciones del mundo de la cultura, deberían cuanto menos permitir abrir un paréntesis que hiciera posible el dialogo entre los distintos agentes en conflicto. El ayuntamiento de Valencia ha ido durante estos 13 años “a peñón fijo”, arrastrando en su empeño a la administración autonómica. Hay que recordar que la aprobación de este plan por parte de la Consellería de Cultura ya le resultó ser una tarea difícil de digerir.

- Trece años han pasado desde que se puso en marcha este proyecto y las circunstancias actuales en nada se parecen a las de aquel momento. Lo que empezó siendo un problema local se ha convertido en una cuestión que ha merecido ser tenida en cuenta por una organización internacional del prestigio de la World Monuments Fund, que ha incluido al Cabanyal-Canyamelar en la lista de monumentos del mundo en peligro de desaparición y deterioro, en nuestro caso por el “riesgo de destrucción del tejido histórico y de edificaciones consideradas BIC, así como al estado de abandono”, y se ha comprometido a trabajar con nuestra asociación para protegerlo y conservarlo, así como a buscar una solución consensuada con los poderes públicos.

- Es por ello que una vez más hacemos un llamamiento a todas las administraciones, organizaciones sociales, políticas y culturales, que se han venido pronunciando sobre este conflicto, a que muestren su posición abierta al dialogo y se sienten con los vecinos y comerciantes de esta parte de la ciudad de Valencia, para entre todos encontrar una solución que permita afrontar un futuro de progreso, que no pasa por la destrucción de una parte importante del mismo, sino por la potenciación de la calidad de vida y la creación de riqueza, dos conceptos que la política municipal ha olvidado para nuestro barrio.