Davant la campanya de notícies – propaganda llançada per l’administració pública en aquests últims dies,

Ací van unes reflexions i imatges perquè vostès puguen comparar la pluja de milions, que no deixen de caure des de setembre de 2015, i la crua realitat.

Pensen que els milions repetits infinites vegades es multipliquen? Pensen que els milions per si mateixos substitueixen a les decisions de govern? Vostès mateix.

Les inversions són importants pel barri, clar que sí. Però, què passa amb l’acció social que no costa diners? Perquè no es fa? Que passa amb la conservació del patrimoni que no està contemplada en totes estes operacions de l’ARRU, EDUSI, i d’altres?

Des del dia que fem pública la denúncia d’una veïna del carrer Pare Lluís Navarro, posant de relleu la situació d’assajament i vulneració dels Drets Fonamentals del veïnat, estan apareixent una vegada i una altra notícies de les milionàries inversions en el Cabanyal – Canyamelar. Avui en declaracions de Pla Cabanyal apareixen els habitatges ocupats propietat municipal en “Cabanyal ZZ” (m’he cansat de cridar-li Zona 0. I aprofite per a fer un homenatge als programes de Cabanyal Z)

Fins i tot, s’arriba a afirmar que són més responsables els propietaris privats. Responsabilitats tenen, però el màxim responsable és el Govern Municipal que, a més de ser el major propietari d’habitatges en tot el Cabanyal – Canyamelar (res més que 450), porta dos anys sense presentar les corresponents denúncies per a recuperar els habitatges ocupats conflictius de la seua propietat. Algunes denúncies que han presentat no han prosperat per haver sigut mal formulades o perquè el propi ajuntament no s’ha personat en la causa. O per no poder identificar als ocupants, no poder identificar durant un any? Perdonen però no ens ho podem creure.

El número i la incidència que tenen les cases propietats municipals i ocupades es molt gran, si sumem les següents variants.

  1. a) La incidència per ser principal focus de problemes en la convivència veïnal. Falta de respecte al veïnat. Molt greu.
  2. b)La incidència per impossibilitar obres en la rehabilitació i construccions de centres socials tan necessaris. Molt greu.
  3. c)La incidència per ser centres de distribució i consum, com a narcosales que són, d’heroïna i altres drogues, de més a menys perilloses. La heroïna esta tornant a gran escala. Als venedors de tot el barri els ve a les mil meravelles. Però, són poques?

Y de les cases que son propietats municipals y no estan ocupades però son una roina impressionant, d’aquestes no cal parlar? no interessa? volem fer el problema menut?

Ja hem dit que igual que no es multipliquen els milions no disminueixen les cases abandonades pel municipi.

L’Administració no deu, ni pot, posar cataplasmes a la situació que s’està vivint. L’Administració té més responsabilitat i més explicacions que donar que la propietat privada. És més, té l’obligació de fer complir la normativa i la llei a la propietat privada. Saben vostés perquè no ho fa, molt senzill perquè ella mateix, el nostre govern no les compleix. Es així i així tenim l’obligació de dir-ho.

Caldrà que tinguen en compte, també, que una casa ocupada, o dos, son suficients per a tirar per terra la vida social de tot un carrer, per arruïnar la convivència. Al Cabanyal n’hi han massa de propietat municipal i baix la seua responsabilitat, no calen excuses ni més traure balons fora. És el moment d’afrontar la responsabilitat de cadascú.

De les narcosales  casi que ja ho hem dit tot. Estan actives tres o quatre narcosales al carrer Sant Pere i Lluis Despuig, en menys de 60 metres lineals. Edificis, al menys dos o tres d’ells, de propietat municipal. Saben que passa als solars que estan al costat, doncs que son el cagador de les cases municipals. Son poques o moltes les cases ocupades de propietat municipal?

Etiquetas: