PER LA CONVIVÈNCIA SOCIAL AL CABANYAL

     La Plataforma Salvem el Cabanyal, treballa des del seu inici per la rehabilitació social i urbana del barri del Cabanyal, Canyamelar, Cap de França des d’una posició de serietat i sensibilitat social, aportant solucions concretes i actuacions de futur als diferents problemes que s’han generat al llarg d’aquests anys.

Per assolir aquest objectiu és fonamental començar per assegurar la convivència entre els veïns, que sols s’aconseguirà respectant i complint les normes de convivència social, així com les de la pròpia administració, local autonòmica o estatal. I és la pròpia administració qui hauria d’impulsar en primer lloc i garantir després el compliment d’aquestes normes.

Ho hem dit en repetides ocasions, al Cabanyal no volem tindre ni més ni menys drets i obligacions que a la resta de la ciutat, per això no es pot justificar que s’hi se seguisquen produint situacions il·legals que en altres barris són inimaginables i inadmissibles. Aquest principi no és només defensat per la Plataforma Salvem el Cabanyal, el mateix alcalde de la ciutat ho ha reiterat en diverses ocasions, i considerem que l’opinió és compartida, com no pot ser d’altra manera, per tot l’equip de govern de la ciutat.

És imprescindible que s’arribe a un acord de respecte mutu entre els diferents grups socials que habiten el barri. Cal començar per la recuperació de l’espai públic que algun grup s’ha apropiat excloent els altres i cal afegir un respecte absolut a les normes bàsiques de convivència de la societat en general. En definitiva, és tracta d’acceptar i complir el que podríem anomenar “Contracte Social de Convivència”, a partir del qual és va començar a treballar per la recuperació global, amb la participació de tot el veïnat i de l’Administració Pública, la qual ha de vetlar pel compliment del compromís reflectit al contracte social.

No és la millor opció la que obliga a una part de la ciutadania a reclamar la intervenció policial per a poder exercir el dret al descans, a l’ús de l’espai públic o, fins i tot, al del propi habitatge, amb unes condicions mínimes de dignitat, Mentre que altres veïns és presenten com a víctimes de les actuacions administratives encaminades a fer complir les normes, aplicades amb caràcter general a tota la ciutat de València. El Cabanyal no és un punt i a banda, simplement ha de ser un barri més d’aquesta ciutat, amb els seus drets i les seues obligacions.

El principal problema en els últims 17 anys de govern del Partit Popular, ha estat l’actitud per part de les institucions públiques d’afavorir l’estat de degradació del Cabanyal, i així permetre i justificar els plans destructius del ja derogat PEPRI. Així s’ha produït una degradació tant a l’espai físic, urbanístic i arquitectònic del barri com a nivell social, permetent el desenvolupament de tota un seguit d’activitats il·lícites que a poc a poc han anat obligant els veïns a abandonar el barri, fins arribar a la situació de degradació total que podem observar-ne en les zones més afectades.

Aquesta situació s’ha produït per l’actitud de permissivitat que va mostrar el govern municipal del Partit Popular amb aquestes activitats al barri, deixant que proliferassen la venda de drogues, les ocupacions il·legals d’habitatges, activitats com l’emmagatzematge de ferralla i escombraries en habitatges particulars i un llarg etcètera, al costat d’altres situacions com l’amuntegament de persones i de famílies en habitatges que no reuneixen els mínims requisits d’habitabilitat, els lloguers il·legals, relloguers i subarrendaments i una llarga llista de situacions que una societat avançada no hauria de permetre. I tots aquests problemes es van anar allotjant especialment al Cabanyal, com una eina per intensificar els efectes de la degradació i facilitar la posterior destrucció que tenien programada. En alguns casos l’actuació de l’administració local va ser clarament proactiva com en l’enderroc d’edificis que es convertien en solars, la manca de mitjans per a la neteja i higiene de l’espai públic, etc. I en altres casos n’hi va haver prou amb no fer res, practicar una permissivitat total per al desenvolupament d’aquestes situacions que de mica en mica s’anaren estenent pel barri, i els seus efectes produïren la situació de degradació que estem suportant en l’actualitat.

Considerem que aquestes situacions corresponen en alguns casos a la voluntat de lucre d’algunes persones completament indiferents als valors de la convivència, però també som conscients que, de vegades, es produeixen per la desesperació de persones obligades a viure en situació de barraquisme, les quals són oblidades i desateses per l’administració.

Ja ha passat prou temps, més de mig any des de les últimes eleccions, és hora que l’administració local conega el problema amb tot detall, tinga identificades totes aquestes situacions i les persones afectades i comence a proposar solucions per a cadascun dels problemes particulars. No es pot permetre la infracció de les normes de convivència, ni la permissivitat que va practicar l’anterior equip de govern, ja hem vist els seus efectes, a aquest equip de govern li demanem solucions.

Com a ciutadans compromesos no podem consentir que cap família visca en nul·les condicions d’habitabilitat. És responsabilitat de l’Administració pública donar solució als problemes plantejats al Cabanyal. Començant per la coordinació de les diferents actuacions municipals i de l’administració autonòmica (sol·licitàrem una entrevista amb l’alcalde de la ciutat, per exposar aquesta necessitat, en el mes d’octubre de 2015 i encara no ha estat possible). També esperem la actuació dels serveis municipals de sanitat, de l’àrea de medi ambient i fonamentalment de serveis socials. Pensem que és el moment de deixar de banda confrontacions entre grups socials, associacions, plataformes, veïns i entitats del Cabanyal, per a dirigir la nostra exigència a la implicació de les autoritats en la solució dels problemes derivats de la manca de respecte a la convivència entre els veïns i la rehabilitació del Cabanyal, Canyamelar, Cap de França.

Plataforma Salvem el Cabanyal. Gener 2016