Nota de premsa de la A.VV. sobre el ‘trasllat’ de la Llotja

Davant els constants canvis d’opinió, potser ocasionats per la manca de criteri que ha vingut manifestant el Sr Alfonso Grau, sobre la valoració patrimonial que li mereix l’edifici de la Llotja del Peix de la Marina Auxiliante, que no són més que reflex del menyspreu amb què el PEPRI ha tractat el futur d’aquest emblemàtic edifici i per descomptat el dels seus legítims propietaris, alguns d’ells ancians que sobrepassen els 80 anys, des de l’Associació de Veïns Cabanyal-Canyamelar volem manifestar el següent:

  • Les previsions del PEPRI municipal per a aquest edifici, senzillament eren fer-ho desaparèixer. Ignorar la seva existència, més aviat ocultar-la. Fer alguna valoració del mateix i proposar la seva destrucció hagués estat tant com desvetllar una de les contradiccions patrimonials que amaga aquest suposat pla de protecció.
  • Les primeres reflexions municipals sobre aquest important edifici, apareixen fa uns 10 anys, forçades per la publicació del conegut cartell distribuït per Salvem el Cabanyal, que mostra una petita part dels edificis que l’Ajuntament pretén enderrocar, entre els quals apareix la Llotja. Cap valoració havia aparegut d’aquest edifici en la memòria del PEPRI, tot i tenir assignat el nivell de protecció 1 de caràcter monumental en el Pla Especial del Passeig Marítim. Poca cosa li havia de semblar al Sr Grau, que tingués el mateix nivell de protecció que les Drassanes del Grau, per citar un edifici que també recorda l’antiga tradició marinera dels Poblats Marítims, o la mateixa catedral de València. Se li condemna a l’enderroc sense més explicacions, o pitjor encara es derroca l’edifici més emblemàtic del passat mariner del Cabanyal, amb l’estrany pretext que València s’obri al mar. Cal sacrificar el Cabanyal per a major glòria del “cap i casal”.
  • Tal va haver de ser la sensació de ridícul, en veure l’impacte que ofereix la imatge de l’esmentat edifici, que la reacció va ser del mateix calibre: “el desmuntarem pedra a pedra (l’edifici està construït íntegrament amb maons, a excepció del sòcol) i ho traslladarem a un altre lloc” (eren temps de Terra Mítica). Fins al mateix rei d’Espanya es va dirigir al conseller de Cultura demanant una reflexió sobre la possibilitat d’indult per a aquest edifici construït en terrenys que el seu avi havia concedit als pescadors del Cabanyal. De res va servir el consell real i amb el pas dels temps la petició va caure en l’oblit.
  • Amb la proximitat del compliment del centenari de la seva construcció, van ressorgir les demandes sobre la barbaritat que suposava la demolició d’aquest important edifici. Tan lluny com fa un parell d’anys, de nou el Sr Grau va confirmar la decisió municipal d’enderrocar la Llotja de Pescadors. Apurat per l’oposició els va desafiar a que presentessin una llista d’experts que defensaren els seus valors arquitectònics i patrimonials. La resposta era ben fàcil, no tenien més de buscar en la memòria del Pla Especial del Passeig Marítim i si els quedava algun dubte consultar la fitxa corresponent del Catàleg de béns patrimonials de la Comunitat Valenciana, de la Conselleria de Cultura, concretament en l’apartat d’Etnologia: “edifici de gran interès històric i arquitectònic”. Per no citar diverses guies d’arquitectura de la ciutat editades pel Col.legi d’Arquitectes, o el Registre d’Arquitectura del Segle XX de la Comunitat Valenciana, que es refereix a l’edifici com a mereixedor de “valors no només arquitectònics, sinó també el seu valor urbanístic que el fa mereixedor de conservació i restauració “. Res de tot això semblava haver estat tingut en compte fins al moment, ni pel regidor de Grans projectes, ni pels arquitectes redactors del pla.
  • Suposem que tota aquesta evidència de documents, sense cap dubte escrits per experts, dels que trobava a faltar el Sr. Grau, han fet de nou que es reprenguera la ocurrent idea del trasllat de la llotja de pescadors a un lloc que no moleste perquè es compleixin els plans municipals. No entrarem en detalls sobre el cost econòmic d’aquest trasllat i de les complexitats o impossibilitats tècniques que pot comportar, llevat que es pretenga reconstruir de cartró pedra com una falla, al marge del ridícul que resulta allunyar del lloc que la va veure néixer , un lloc emblemàtic al costat de la travessia de pescadors, veí de la Casa del Bous. Un despropòsit només comparable a la barbaritat que els agradaria fer amb la resta del Cabanyal.
  • Si finalment el Sr Grau es decideix per rectificar i reconèixer el valor patrimonial de l’edifici, ho hauria de fer en els termes legals establerts pel PGOU i es tracta d’un edifici amb Nivell de protecció 1, de caràcter monumental, tan sols es podrien realitzar obres de restauració i conservació que persegueixen el manteniment o reforç, per la qual cosa podria comptar amb tot el suport de les ajudes ministerials. El trasllat és ridícul i no hi ha cap justificació per el pretext d’obrir un carrer. Si per contra, dóna per bones les determinacions del PEPRI, que es deixe de marejar la perdiu i que assumixca les conseqüències, el contrari podria ser qualificat com BAIXADA DE PANTALONS, com ell mateix ha agradat de qualificar determinades polèmiques decisions del grup de la oposició.

La conclusió està molt clara, la Llotja de Pescadors molesta, com molesten molts veïns del Cabanyal. Molesta l’existència del Cabanyal i tots els cabanyaleros ho haurien de tenir molt present. El que avui ens preocupa a uns, demà pot tornar-se en contra dels que es mostren indiferents o fins i tot complaents amb els plans municipals. Quan es va començar a tramitar el pla, molts dels que ara l’aplaudeixen, no van dubtar a apuntar-se a l’Associació de Veïns per intentar protegir les seves propietats que sentien amenaçades. Després es van donar de baixa, en pensar que la cosa no anava amb ells. És la condició humana.

CONCLUSIÓ:

Com és possible que algú puga tenir dubtes entre enderrocar un edifici del que per ignorància manifesta desconèixer el seu valor patrimonial, o pretendre el seu trasllat per a preservar-lo, com si es tractarà del mateix Partenó d’Atenes. Per què aquest pla de protecció no deia ni una paraula de l’existència d’aquest important edifici amb Nivell de protecció 1?. Com és possible que el Sr Grau anuncie a bombo i platerets que la societat pública Pla Cabanyal-Canyamelar, aprovarà el dia següent el projecte de trasllat de la llotja, pedra a pedra, maó a maó, reixa a reixa, porta a porta… i ens assabentem al dia després que això no ha succeït?. Algun dia el Sr Grisolía i el Consell Valencià de Cultura que presideix, haurien de manifestar en veu alta la seva opinió sobre tot això. Per això estan, donar una mica de criteri, a aquells polítics que semblen no tenir-lo. També és possible que el Sr Grau no admeta consells, tan sols ordres de la seva alcaldessa i estiga marejant la perdiu, i l’únic que pretenga un cop més, és desviar l’atenció perquè no té arguments davant determinades propostes. No seria la primera vegada.