T O T S E
L S D I M E C R E S A S S E M B L E A E N
S A N P E D R O 27
Per la defensa
del barri del Cabanyal (Valencia-España)
Hem passat vora 10 anys
amenaçats per l’especulació i interessos
particulars.
Mentre tant els nostres vells s’han
anat fent majors, els xiquets , grans, La vida transcorre
al nostre barri entre carrers cada vegada més abandonats
pel poder municipal. Hem fet cassolades, manifestacions
al barri i la ciutat, falles de denuncia, nou edicions
de Portes Obertes ...
Vam aconseguir la paralització
cautelar de les obres a l’espera de la decisió
última del Tribunal Suprem .
L’ajuntament per contra no està
a l’espera i ha decidit fer política de terra
cremada.
Al Juliol passat 136 famílies del
carrer Sant Pere se’ls expropiava la casa per un
terç del seu valor real.
Hem denunciat de manera col·lectiva
la il·legalitat del procés.
Exigim a l’Ajuntament que paralitze
les expropiacions fins la sentència del Tribunal
Suprem.
Demanem al Tribunal Suprem que no demore
la sentència
Et demanem que ens fases costat. No deixarem
sola cap persona defensant sa casa
Per fer-ho possible escriu el
teu nom i el teu telèfon i quan et cridem vine
i posa el teu cos i el tu cor junt als nostres.
Per a coordinar la resistència
hem creat un compte de correu específic: solidaritat@cabanyal.com
VOLEM FER ARRIBAR A L'OPINIÓ PÚBLICA LA IRRESPONSABILITAT AMB LA QUAL HA ACTUANT EL GOVERN MUNICIPAL DEL PP
Perquè: Qui es fa responsable d'haver donat llicències d'enderrocament en contra de la suspensió cautelar ratificada pel suprem? Què es farà responsable si esgotats els recursos la sentència declara nul·les sentències d'enderrocament? Respecte de l'expropiació qui es farà responsable de tots costos humans i econòmics? A continuació destaquem el que considerem un seriós revés a la política municipal del PP i adjuntem arxiu amb la sentència en la seua totalitat. Comentaris: La sentència del Jutjat de la Contenciós Administratiu nº 2 de València deixa clar entre altres qüestions: · Que les Sentències dictades pel TSJCV sobre el PEPRI del Cabanyal, no són ferms per estar pendent de sentenciar pel tribunal Suprem el recurs de cassació. (FFDD Cinquè.) · Que la suspensió cautelar parcial del PEPRI acordada pel ple del TSJCV està en vigor, per no ser ferms les Sentències dictades pel ple del TSJCV, fins que el Tribunal Suprem dicte la sentència definitiva. (FFDD Cinquè) · Que l'Ajuntament va concedir llicència d'enderrocament en l'àmbit del PEPRI afectat per la suspensió cautelar estant vigents les mateixes. Quan precisament el Tribunal Suprem va fonamentar la suspensió per a evitar que es donaren llicències d'enderrocaments. Així és que la concessió d'aqueixes llicències implica una clara desobediència a l'administració de justícia. (FFDD Cinquè) , · Que el PEPRI està vigent per ser una disposició de caràcter general i gaudeix de presumpció de legalitat, però no pot afirmar-se que estiga operatiu. Això és així perquè el PEPRI manca de projecte d'urbanització aprovat, per a les unitats d'actuació a les quals pertanyen els enderrocaments pretesos, que permeta la seua execució. És a dir l'enderrocament d'un immoble no permet l'execució de la nova ordenació, perquè manca de projecte d'urbanització, pel que dóna lloc a un solar sense edificar que actua com femer. · Que les demolicions concedides no persegueixen la fi urbanística per al qual es concedeixen solament persegueixen una fi l'obtenció de solars. Per això ho mes d'acord amb l'interès general tenint en compte la impossible execució descatalogats, en tant el Tribunal Suprem no es pronuncie, haguera estat no derrocar immobles. · Que els edificis descatalogats, va ser efectuada per PEPRI recorregut en cassació, pel que la seua demolició abans del pronunciament del Suprem, suposa estant aquests catalogats amb un nivell de protecció 2 i 3 i inclosos en el Conjunt Històric Protegit del Cabanyal-Canyamelar, la perduda irreversible de patrimoni de la Ciutat de València. · Que la demolició d'edificis té com fi les situacions de ruïna o d'edificació o execució d'un projecte done urbanització i que aquestes fins no es compleixen en el present cas, ni està justificat per la discrecionalitat tècnica de l'administració, ni resulta conforme a l'interès públic, no estant justificat demolir per a aconseguir solars, sense causa, per no ser immediata l'execució del PEPRI, amb la perduda irreversible d'edificis d'interès arquitectònic i per tant amb la perduda de patrimoni cultural i amb evident deterioració de la trama urbana. · Conseqüència d'això declara la nul·litat de 11 de les 13 llicència d'enderrocament impugnades
Un bulevard podria deixar
sense casa a 136 famílies del Cabanyal
Diana Font
València
Un projecte de bulevard és el que allunyarà
més de 136 famílies del seus records, de les seues
cases, de la seua vida. Són ciutadans del Cabanyal que habiten
al carrer Sant Pere, un dels primers que va constituir-se al barri.
La notificació de l'expropiació forçosa la
van rebre en un sobre de l'Ajuntament la setmana passada. La finalitat
de l'actuació és la futura construcció del
bulevard Sant Pere seguint el traçat de l'actual carrer,
perpendicular a l'avinguda de Blasco Ibáñez.
"És un projecte que no té sentit perquè
el bulevard acabarà en una finca de 8 pisos d'alçada,
la que està junt al mercat", va dir ahir el portaveu
de Salvem el Cabanyal, Faustino Villora. Per aquest motiu i perquè
han donat un mes per a què els veïns presenten al·legacions,
ahir es va convocar una assemblea general de la plataforma.
L'ordre del dia era molt clar: intentar donar una solució
a les famílies que han rebut ofertes per les seues cases
i que tenen sols un mes per a acceptar o declinar la proposta, ja
que Cabanyal 2010 -constituïda amb capital públic i
privat- té previst prendre possessió de les cases
i pisos en octubre.
Sense visita
"Ha estat un procés de taxació conjunta propi
d'una expropiació d'emergència" va apuntar Villora.
Això ha suposat que es taxen les cases sense que cap tècnic
de Cabanyal 2010 les haja visitades.
Posat que molts propietaris no volen vendre ni acceptar la quantitat
quasi irrisòria que els oferixen per les seues vivendes -que
no els dóna ni per a comprar un nou pis- la plataforma crearà
una oficina d'assistència jurídica gratuïta per
a presentar al·legacions. Alhora, presentarà un contenciós-administratiu
contra el procés d'expropiació.
De fet, hi ha ja sentències de la jutge del Contenciós
Administratiu número 2 que ha paralitzat dos enderrocaments
al carrer Sant Pere. La jutge ha al·legat que el traçat
del bulevard s'ha fet sobre una zona del barri que tenia la catalogació
de protegida -afirmació que està corroborada pels
veïns-. Aquest argument no té força per a l'Ajuntament
i el regidor de Grans Projectes, Alfonso Grau va anunciar que recorreran
la sentència. També va anunciar que, en aquesta legislatura,
duran a terme part de la prolongació de Blasco Ibáñez.
Cal recordar que hi ha un procés obert en el Suprem que paralitza
cautelarment les actuacions del Plan de Reforma del Cabanyal dins
de la zona declarada Bé d'Interés Cultural.
"El meu marit guanya 800 euros "
Emilio Santos i Teresa Lledó viuen des de fa 27 anys al número
81 del carrer de Sant Pere. Paguen uns 50 euros de lloguer mensual.
Com que no són propietaris, no tenen dret a un reallotjament
i no saben què serà del seu futur si els expropien
la casa. "El meu marit treballa en la construcció i
cobra sols 800 euros al mes", comenta emocionada Teresa Santos,
que va nàixer en el barri i no està disposada a abandonar-lo.
Mentre el seu marit treballa ella es fa càrrec del seu net,
que viu a dos carrers del seu. La casa ha estat la il·lusió
de la parella des que van instal·larse, de fet Teresa recorda
que quan van començar a viure-hi "no hi havia llum ni
aigua i tot ho hem arreglat nosaltres amb els anys". Teresa
i Emilio van unir-se a la plataforma Salvem el Cabanyal només
constituir-se perquè ja fa nou anys que sabien que l'expropiació
podia aplegar.
"Aquesta casa va resistir els bombardejos en la Guerra"
una casa que va posar-se en peu en el segle XIX viuen Josefa Gascó,
Faustino Villora i Carmen López. Els tres superen els 90
anys. Josefa ha viscut en el número 89 del carrer Sant Pere
tota la vida perquè "la casa la va fer mon pare d'una
barraca que van comprar els meus avis". A dos cases d'on viu,
Josefa anava a l'escola en un edifici que també és
de propietat familiar. "Aquesta casa té uns murs tan
grossos que va resistir els bombardejos en la guerra", recorda
la dona. La vida de Josefa i Faustino ha estat i està lligada
al barri perquè tots els seus fills han anat apropant-se,
amb els anys, al Cabanyal. Josefa recorda el dia en què que
es va encarar a Rita Barberà per tal de preguntar-li si s'havia
pensat bé el que anava a fer en el Cabanyal. Eixe dia estava
al seu costat la seua cunyada, Carmen, que viu a la planta superior
de la centenària casa. "Duc 72 anys en aquesta casa,
des que em vaig casar i l'he feta amb el meu esforç perquè
no era més que un magatzem per a la collita". La degradació
a la que s'ha vist abocat el barri molesta Carmen, que es lamenta
de que molts veïns hagen abandonat les cases que van construir
"pedreta a pedreta".
"Ja ens van expropiar a Alboraia"
El número 107 del carrer Sant Pere és un edifici de
quatre plantes on viuen sis famílies. Una d'elles està
composada per José Montañana i la seua esposa, Encarna
Baltrina, de 75 y 76 anys. "Ja ens van expropiar del nostre
mas d'Alboraia quan van construir l'autovia i ara la història
es repeteix", apunta José. Els millors anys de la vida
del matrimoni ha transcorregut en les quatre parets del pis de 83
metres quadrats en què viuen des de fa 35. Si els desallotgen
sols rebran uns 50.000 euros i si volen accedir a un pis de protecció
oficial en la Malvarrosa haurien de pagar una hipoteca de 60.000
euros més. "Jo no vaig a acceptar l'expropiació,
no vull vendre", remarca José. Tot i que el matrimoni
es queixa de la degradació a la qual s'ha vist abocada la
zona, no volen abandonar el lloc on han construït una vida
els dos junts.
recomendamos
lectura
HASTA EL FINAL Y HASTA EL FONDO DE LA CUESTIÓN
FERNANDO DELGADO
Muchas
veces, peor
Si
en el municipio grancanario de Mogán los votantes premiaron el domingo
un escándalo urbanístico y otro de compra de votos, en el malagueño Alhaurín
el Grande las comisiones ilegales no le han quitado la alcaldía a su regidor.
Los mallorquines de Andratx no ignoran el gran protagonismo que la corrupción
urbanística ha tenido allí, pero sus protagonistas han ganado votos, lo
cual demuestra el innegable atractivo de la corrupción. Para construir
urbanizaciones ilegales, el alcalde abulense de Navas del Marqués permitió
la tala de 35.000 pinos de gran valor; pues bien, sus habitantes se lo
han recompensado incrementándole el número de concejales. Y seguramente
en agradecimiento a que el nombre de Castellón resonara en todo el país
por los prodigios de un hombre que, entre otras cosas, aumentó grandemente
su patrimonio en cinco años, y encima Hacienda le devolvió lo que ni a
usted ni a mí, por no hablar de los negocios de su número dos, el partido
al que pertenece ha aumentado su número de votos. Y en Alicante ha pasado
otro tanto, y lo mismo en sus localidades de Orihuela y Torrevieja.
Según esta tendencia, se entiende bien que el actual president de la Generalitat
Valenciana, que como máximo responsable de su partido ha apoyado incondicionalmente
a los protagonistas de esos escándalos, haya incrementado sus votos. Son
muchos más los ejemplos. Pero esta obviedad que señalo, ese voto a la
corrupción, suponía uno que no habría dejado de llamar la atención a muchos
ciudadanos y, sin embargo, con ser llamativa esa realidad, no es lo peor;
lo peor es que no cunde el asombro: la corrupción no pierde las elecciones
y llega a parecer cosa normal y hasta motivo de alarde. De modo que no
sé si Gaspar Llamazares, que ha venido clamando por un acuerdo de todos
contra la corrupción, habrá pensado en retirarse de la política o si algunos
que tomaron la denuncia de la corrupción como arma electoral habrán decidido
ya promover a sus corruptos a las primeras posiciones de sus partidos
para ganar elecciones.
Me acordé la noche del domingo de las tres clases de ingratos que establecía
Ramón y Cajal: «Los que callan el favor, los que lo cobran y los que lo
vengan». No seré yo quien entre en calificaciones, pero si el futuro que
nos prometen algunos de los ganadores de las elecciones del domingo va
a seguir esos derroteros morales, no cabe la menor duda de que ésta es
una sociedad enferma y que además la salud de su ética importa un pepino.
Eso, que para algunos significa que maldita falta hace la decencia, puede
suponer para otros la necesidad de buscarse con urgencia otro modelo de
sociedad. Aunque también es verdad que no todos los que llegan a esa conclusión
están dispuestos a molestarse. Ahora bien, el domingo, además de acordarme
de Ramón y Cajal, quise olvidarme de lo que decía Pío Baroja del hombre
-«Un milímetro por encima del mono, cuando no un centímetro por debajo
del cerdo»- y preferí acordarme de Cervantes: «Cada uno es como Dios lo
ha hecho y, muchas veces, peor.»
Pregunta al Ayuntamiento
de Valencia ¿Cuándo se vallarán los solares?